1. Els llibres que m’han fet com sĂłc

    22:10 by Nuria

     

     

    PROUST em dóna a conèixer el Perspectivisme i la Música de la Prosa

    Ă€ la recherche du temps perdu fou la primera obra d’envergadura que vaig llegir a fons. Va ser durant l’estiu abans d’entrar a la Universitat. Per estar-hi al nivell, feia un any que em preparava a consciència estudiant de valent. La llista d’obres mestres era tan llarga! Però quina delĂ­cia tan gran… Amb Proust, vaig adonar-me que podia cĂłrrer maratons, que em sentia al cel llegint mesos i que no me’n cansava. TambĂ© vaig gaudir del plaer de llegir en altres llengĂĽes. Parlant i llegint en francès entrava en una altra dimensiĂł de mi i del mĂłn.

    (more…)


  2. La pèssima pinacoteca del Premio Cervantes

    09:46 by Nuria

    ¿Ha sabut copsar el pintor l’estil del retratat? ¿Es nota que és un escriptor? Malauradament, no. La major part dels quadres dels premis Cervantes són simples retrats físics o, pitjor encara, retrats mals pintats sense domini de l’ofici.

       (more…)


  3. La lluna furera de Tristany i Isolda

    20:24 by Nuria

     

     

     

    El Tristany i Isolda (1865 / 2011) de la Fura dels Baus, reestrenat al Liceu de Barcelona el 2017, no tĂ© res a veure amb el trepidant Don Quixot a Barcelona (1999 / 2000) de Turina dirigit tambĂ© per La Fura. El tempo Ă©s totalment diferent. No esperin moviments furients sobre l’escenari, ni impactes mĂşltiples i esbojarrats. Ă€lex OllĂ©, amb gran respecte i elegĂ ncia, deixa en un segon pla les divertides extravagĂ ncies modernes de la Fura perquè prevalgui la follia de l’amor romĂ ntic i la vehemència del compositor. El ritme de la posta en escena Ă©s lent i grandiĂłs, just el que demana l’òpera sagrada. Que imponent la lluna de la passiĂł d’Alfons Flores que inunda l’obra… Que bella la veu d’IrĂ©ne Theorin… (more…)


  4. Un nou capĂ­tol de la senyora Kesler lluitant amb un gratacel

    14:45 by Nuria

     

    Max chicago edificis

    Olivio Dare

    Als gratacels de Chicago, que em disgusten i em fascinen

     

    Te n’oblides que sĂłn allĂ , gegants, imponents. Deixes de veure’ls i desapareixen com si no existissin. Però hi sĂłn, reptant impassibles, tant si hi ets com si no. Fas la teva i no hi penses; quan els retrobes desprĂ©s d’un viatge, et sorprèn que no s’hagin mogut i que continuĂŻn altius malgrat que per a tu haguessin perdut relleu. Si estĂ s lluny, moren mentalment. Tanmateix, aixĂ­ com t’hi atanses, t’imanten amb el seu poder arravatador i no permeten que els menystinguis.

    (more…)


  5. Xavier MaciĂ , despullat entre els arbres

    16:41 by Nuria

    tree procession Mcginley.jph

    ©Ryan McGinley

    Obre les mans, premi de poesia Ausiàs March 2015, és un llibre on Xavier Macià ens parla despullat. La seva nuesa simbolitza la sinceritat i la renúncia als artificis però també el desempar. Al llarg del llibre, el poeta recorre la via purgativa, il.luminativa i unitiva però el que troba al final no és la unió mística amb Déu sinó la comunió amb la seva espècie. No puja, sinó que baixa. Tot i que, paradoxament, Xavier Macià com més es rebaixa, més s’eleva com a home i com a poeta.

    La lectura èrotica del despullament tambĂ© hi Ă©s present. Al cap i a la fi, Eros i el dimoni inesperats tenen bona part de la culpa de l’existència d’aquest llibre. (more…)


  6. Contra el Kindle

    10:56 by Nuria

     

    Kindle_Graphite1

    No vull plorar pels llibres perquè encara sĂłn vius com tots nosaltres. Al segle XIX es temĂ© que els diaris els liquidarien. Cosa que no succeĂ­. O que ho farien els fonògrafs amb llibres sonors; com sabem, però, els audiollibres no han triomfat sobre les impressions de paper. AixĂ­ que cantarĂ© les excel.lències dels llibres. I declararĂ© la guerra als e-books, començant pel Kindle. AfegirĂ© a les raons comercials que acostumen a esgrimir-se, les estilĂ­stiques, ideològiques i epistemològiques. (more…)


  7. L’Apparatgeist o l’addicció al mòbil

    15:41 by Nuria

    Bansky

     

    No enganxa el què o el qui, sinĂł la rutina de mirar, de prĂ©mer un botĂł, d’obrir finestres, de consultar les notificacions. Internet omple els temps “buits”, com ho fa el vici de fumar, fins que aviat exigeix el seu propi temps i que se li dediqui molta atenciĂł. El costum de fumar tabac no aporta res, fins i tot ens fa mal, com en fa malbaratar la nostra vida online navegant per distreure’ns; tanmateix, la rutina d’entrar als webs, de mirar links cada mitja hora, abans d’anar a dormir, nomĂ©s despertar-se, al metro, s’imposa com un costum que s’arrela rĂ pidament. Som mĂ©s esclaus de l’artilugi que de la xarxa. (more…)


  8. Mobile lovers: Tatiana i Oneguin reloaded

    18:15 by Nuria

    Hi havia una vegada dos mòbils enamorats. Oneguin era un heroi modern: immoral, egoista, somniador, insatisfet, mandrós, excèntric, trist, perillós, encantador, sec i arrogant.

    (more…)


  9. DeconstrucciĂł amorosa d’una llegenda

    08:37 by Nuria

    Saint_George_and_the_Dragon_by_Paolo_Uccello_(Paris)_01

    Ucello: Sant Jordi i el Drac (1470)

     

    ¿Què hi tinc a veure amb matar animals i aixafar pagans? Sóc la capa sobreposada que hi és i no hi és.

    La capa inestable s’envola i mou la llegenda. Els fulls mal ensivellats s’enlairen.

    El cavall s’encabrita contra els ídols. Les potes renillen de força.

    Ni sóc santa ni militar. Ni prego ni mato. Només sóc un altre Uccello exhumant la vella història.

    Quan sant Jordi era un superheroi, les nenes no llegĂ­em Batman. Vinc de la postguerra: voler fer d’amazona era picar massa alt. (more…)


  10. Mise en abîme

    18:48 by Nuria

    Mise en abîme: Caixes xineses

    Mareig de la mise en abîme, de la cadena d’art recreant art, de textos dins intertextos. Els gèneres dialoguen amb altres gèneres. Les èpoques llunyanes resorgeixen en les noves. Els artistes de segles distints es troben.

    En la instal.laciĂł sonora d’Alberto Tadiello, anomenada “Parodossi”, que s’exhibeix fins a aquest mes de gener del 2015 a la Galleria Internazionale d’Arte Moderna Ca’Pesaro, a Venècia, (more…)