1. Sense puntuaciĂł

    4:14 pm by gate3freel

    image

    Samuel Beckett: Rockaby (1980)

    Com s’interpreta el buit? El silenci és un no-res que ho pot contenir quasi tot. Es pot callar per: por, indiferència, rebuig, torbament, perversió, maldat, broma, amor, complex, impotència, plor.

    (more…)


  2. Erarta: la nova avantgarda russa

    7:29 pm by Nuria

    Ichitovkin Un altre dia 2006 Meta Alt baix

    Denis Ichitovkin

    Hom no pot passar per Rússia i no interessar-se per l’avantguarda actual. A què es dediquen els artistes d’ara? Anem a l’Erarta i ho sabrem. Agrupo les obres exposades més destacables en aquests grups. El primer és el més nombrós.

    A. Realisme melangiĂłs i existencialista. Tot i ser poc innovadors, sĂłn bons: (more…)


  3. El gran plaer de l’Ermitage

    7:29 pm by Nuria

     SANT PETERSBURG

    Ermitage verd

    Museu Ermitage

    Anar al centre de Sant Petersburg Ă©s un viatge en el temps a travĂ©s de capes urbanĂ­stiques ben diferenciades. A l’aeroport a mig fer et sents al segle XXI, envoltat de grues i dels problemes d’immigraciĂł de les antigues repĂşbliques soviètiques: Azerbaidjan, Kazakhastan, Kirguizistan… Kilomètres mĂ©s enllĂ , et trobes amb un hotel mastodòntic d’estil nordamericĂ : el Holiday Inn construĂŻt en època Perestroika per donar la benvinguda als occidentals. DesprĂ©s apareixen els edificis comunistes i l’estĂ tua de Lenin gegant davant la Casa dels Soviets. Som als grans edificis grisos i compactes del stalinisme: tot un sĂ­mbol de seriositat pètria.

    (more…)


  4. Pintar el dolor

    7:03 pm by Nuria

    A Merche Serna

    4._Ticio__Tiziano

    TiciĂ . Tici (1565)

    L’exposiciĂł actual del Museu del Prado versa sobre quatre Ă©ssers castigats per les FĂşries. ÂżVan ser homes i gegants avorribles o va ser el poder qui va convèncer-nos de la seva natura repugnant?

    (more…)


  5. Her & Him

    8:07 pm by Nuria

    HER

    Her (2014) copsa el despertar del segle XXI. No puc imaginar cap parella virtual millor que la de Her & Him. El protagonista es guanya la vida fent de Cyrano, escrivint cartes per a d’altres. L’ordinador simula que s’escriuen a mà. Theodore (interpretat per un Joaquin Phoenix encisador) empra paraules buides però “touching” per a unir persones reals. En la seva vida privada, sent frases que l’uneixen a un ens intocable. L’amor és lingüístic, imaginat, irreal. El virtual intangible.

    (more…)


  6. Solitaris

    7:51 pm by Nuria

    seuls-mouawad p

    Seuls, de Wajdi Mouawad

    Theodore Ă©s dĂ©u de si mateix; a Her amb el seu mòbil se sent feliç i autosuficient. Des de fora, tothom el veu com Ă©s: un home sol i trist. Darrerament, me n’he trobat uns quants, d’aquests desgraciats. (more…)


  7. Varietat en la unitat

    12:06 pm by Nuria

    roni_horn_oct2008

    Roni Horn. 2004.

    Al capĂ­tol quart de la sisena Ennèada de PlotĂ­, apareix el concepte d’unitat en la varietat. Som al segle III. Aquesta idea reapareixerĂ  a St AgustĂ­ i a St TomĂ s d’Aquino per ajudar a comprendre l’ordre del cosmos, la creaciĂł i la bellesa. Al segle XVIII la seva aplicaciĂł musical i poètica Ă©s fonamental a Bach, Mendelssohn i Coleridge, per citar nomĂ©s tres autors. Des d’aleshores, no ens ha abandonat. Les variacions sobre un motiu estructuren la meva obra i la de molts creadors; (more…)


  8. Arco 2014: op art i artistes renovadores

    6:30 pm by Nuria

    Mia Hamari_ARCO2014

    Mia Hamari. Arco 2014. Foto: Manu Bausc

    A l’Ana Nadal

    Vas a Arco amb ganes d’enamorar-te d’algun artista, d’una peça irresistible, d’una idea superoriginal. No sempre ho aconsegueixes. Com cada any, n’esperes més. Deixant de banda els galeristes que no saben distingir l’art del kitsch, Arco 2014 s’ha caracteritzat per l’art òptic i per l’augment de dones artistes.

    (more…)


  9. Un llençol com a bandera

    11:59 am by Nuria

     

    en-la-camaLa grande bellezza (2013) és un film genial però té algun defecte. Li perdonem la visió mística de la monja esquelètica perquè està retratant Roma. Ara bé: la idealització del primer amor és massa tòpica. Posats a idealitzar em quedo amb l’amor efímer de Julio Rojas que Matias Bize i Julio Medem van dur a la pantalla.

    A l’igual que els llibres i les persones, les pel.lícules també estan encadenades i formen part de famílies. En la cama (2005) de Bize i Habitación en Roma (2010) de Medem provenen de L’últim tango a Paris (1972) de Bertolucci. Totes tres són molt sensuals i tan romàntiques com anti-trobadoresques. L’amor cortès medieval era un festeig molt lent, sovint no consumat, que començava en el platonisme d’un amor de lonh. Aquesta llunyania geogràfica i jeràrquica anava minvant gradualment segons un ritual fix, gràcies als insistents requeriments del pretendent. A voltes, es passava de la divinització de la midons al contacte físic; amb tot i amb això, la majoria de cops no s’anava més enllà de tocar-se les mans i d’algun bes purità.

    (more…)


  10. Directors, trobadors i sadomasoquistes

    5:36 pm by Nuria

    la-venus-a-la-fourrure_W La Vénus à fourrure de Polanski dóna bon rotllo. Nymphomaniac (2013) de Lars von Trier, no. De La grande bellezza, en surts tocat. I d’En la cama i Room in Rome, força trist.

    Són pel.lícules recents sobre sexe; totes, excel.lents. No és una casualitat de la cartellera: rara és la història on no n’hi ha. Només que, unes són més bones que unes altres. La de Polanski és la més literària. Més que l’italiana, fins i tot; una re-recreació del Don Juan, amb un vell Casanova fellinià que balla disco amb la jet per no escoltar el memento mori. La de Lars von Trier és la més dura i antieròtica. El sexe de la nimfòmana és una condemna. Charlotte Gaingsbourg carda sens parar, amb cent, amb mil, perquè és la seva addicció. En la pel.lícula de Lars von Trier, el sexe és un problema individual; mentre que, en la de Polanski, és un joc absorbent entre dos.

    (more…)


  • Posts recientes

  • Etiquetas