Erarta: la nova avantgarda russa

10 May, 2014 by Nuria

Ichitovkin Un altre dia 2006 Meta Alt baix

Denis Ichitovkin

Hom no pot passar per Rússia i no interessar-se per l’avantguarda actual. A què es dediquen els artistes d’ara? Anem a l’Erarta i ho sabrem. Agrupo les obres exposades més destacables en aquests grups. El primer és el més nombrós.

A. Realisme melangiĂłs i existencialista. Tot i ser poc innovadors, sĂłn bons:

– La barreja del nou (la noia trista de les rastes) i la factura tradicional d’Ekaterina Gracheva

– La dona d’esquena davant la porta de Ruben Monakhov: bĂ©, el contrast entre la força del vermell i del traç i la inquietud de la porta tancada

– L’esquematisme del traç d’Aleksandr Korolev (fa cossos amb tres pinzellades).

– El senzill realisme senzill de Maya Tregubenko; el seu pianista Ă©s magnĂ­fic!

– La masegada Venus maternal de Felix Volosenkov Ă©s plĂ stica, inquietant i profunda.

– L’afligit pobre de mi de l’autoretrat d’Aleksandr Rumyantsev.

– L’essencialisme del gest orgullĂłs del poeta negre de Zakhar Valiev.

– Bo, el perspectivisme de la dona envoltada de vidres d’Irina Vasielieva que Ă©s massa trist i existencial per ser eròtic.

– Els personatges d’Elena Figurina, una mena de nens malvats, sĂłn massa lletjos i desagradables, no em convencen.

– La instal.laciĂł de “My house, my fortress?” de Petukhov, d’una casa en ruĂŻnes, sĂ­.

– I molt melangiosa, la recreaciĂł de la datxa sonant cançons tradicionals de les babuixkes (padrines) sobre antics quadres realistes; deliciosa, la manera d’entrar-hi a les fosques fins que els ulls a comencen a trobar els “Origins” de Galina Pisareva.

B. El realisme crític sociològic. Sobta les poques o nul.les referències al comunisme, que, al 2014 se’l paga amb l’ostracisme.

– La casa de sucre de Bulgyn. Ell i altres com Rudyev critiquen l’explotaciĂł immobiliĂ ria i la pobresa dels arravals. A RĂşssia ara sĂłn dalt de la bombolla epeculativa i constructiva que vam viure a Espanya fa anys.

– Els cigarros il.luminats dels soldats de Rinat Voligamsi, evadint-se de la barbĂ rie de la guerra, ningunejant-la com si fos tan normal fumar com matar.

– Com a mirada positiva, tenim el multiculturalisme religiĂłs d’Anfim Khanikov amb un Crist crucificat amb tants braços com Shiva.

Samsonov Cançó 1990 socio meta

Samsonov

C. Meta-Art:

Com en totes les gal.leries contemporànies, la dimensió metaartística és notable. De l’Erarta, destaco:

– El manifest a favor de la llibertat i la individualitat de l’art de Joseph Brodsky.

– La paròdia del Sant Sopar de Leonardo de Pavel Gishin: les figures estan tapades amb una flassada assenyalant el final de segles de religiĂł i realisme.

– El cementiri d’artistes com a personatges desconeguts de Cemakin. I “Un altre dia” (2006) de Denis Ichitovkin; el dia a dia d’un artista: fer art (armari de Mondrian) i conviure amb el vulgar (el cubell de la brossa). Com reflexiono a Una casa per compondre, l’artista, per molt excels que sigui, ha de suportar continus destorbs quotidians.

– FantĂ stic, el crit de Yuri Samsonov de “Cançó”, observat pels soldats cossacs. És una critica als tòtems artĂ­stics i una reflexiĂł sobre la museĂ­stica. L’artista Ă©s un enfant terrible (i un conill espantat que du una tela per barret) que xiscla contra l’art en majĂşscules en una barreja de denĂşncia acomplexada.

D. Bio-Art, Tecno-Art, Art +

Ara per ara, és del més nou que hi ha. A l’Erarta no hi ha massa obres d’aquesta tendència que fon art i ciència, però sí dues molt interessants:

– El Laoocont de Nikolay Sazhin amb els cables actuals que el recargolen en lloc de les serps mĂ­tiques tĂ© molta grĂ cia; alhora, en Ă©sser una reinterpretaciĂł del Laocoont tambĂ© s’inclou al grup de Meta-art.

– Molt interessant l’experiment neurològic de Dimitry Kawarga dels sensors musicals de l’ordre i el caos. Un dispositiu dins una estructura binĂ ria blanca i negra (geomètrica per una banda i entortolligada per l’altra) et feia un escĂ ner mental i si al cap trobava que dominava la part racional emitia una mĂşsica suau i harmoniosa; i si dominava la part emocional feia sorolls estranys. Què creieu? ÂżQue la meva anĂ lisi cerebral va provocar mĂşsica melòdica o rara i atonal?


No Comments »

No comments yet.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


2 + cinc =

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

  • Posts recientes

  • Etiquetas