Mise en abyme

04/01/2015 by Nuria

Mise en ab√ģme: Caixes xineses

Mareig de la mise en abyme, de la cadena d’art recreant art, de textos dins intertextos. Els gèneres dialoguen amb altres gèneres. Les èpoques llunyanes resorgeixen en les noves. Els artistes de segles distints es troben.

En la instal.laci√≥ sonora¬†d‚ÄôAlberto Tadiello, anomenada ‚ÄúParodossi‚ÄĚ, que s‚Äôexhibeix fins a aquest mes de gener del 2015 a la Galleria Internazionale d’Arte Moderna Ca‚ÄôPesaro, a Ven√®cia,¬†es musica¬†una obra pict√≤rica. Tadiello hi participa a la manera d‚Äôun comissari en reunir peces de diverses proced√®ncies i atorgar-los-hi un sentit nou. La uni√≥ entre la pintura simbolista¬†i els sons experimentals √©s gloriosa. La modernitat es fon amb la mitologia i el decandentisme demod√©. I tanmateix, quanta contradicci√≥ i tensi√≥ art√≠stica.

‚Äú√ą una fuga di suoni. Un girone infernale. Una vertigine. Un abisso. Febbricitante. Vorticoso‚ÄĚ, comenta Tadiello.

El mareig sonor se suma al mareig del meu vertigen literari, alpinistic i sentimental: ‚Äú√Čs una fuga de sons. Un cercle infernal. Un vertigen. Un abisme. Febril. Convuls.‚ÄĚ. Al mareig de la ciutat on s‚Äôexhibeix l‚Äôobra, Ven√®cia, un laberint d‚Äôaigua urban√≠stica. A la mise en ab√ģme d’un dels seus millors quadres (l’esglaiador Tintoretto de Strage degli innocenti). I fins i tot, rient, al mareig alcoh√≤lic del mecenes de l’exposici√≥: Dom Perignon.

La m√ļsica √©s de Colin Stetson, un compositor de jazz i indie. √Čs un fragment anguni√≥s de ‚ÄúFrom No Part Of Me Could I Summon A Voice‚ÄĚ (2011).

La pintura √©s de Giulio Aristide Sartorio. Forma part d‚Äôuna s√®rie de frisos ‚ÄúIl Poema della Vita Umana‚ÄĚ fets per a la Biennale d‚ÄôArte de 1907. El lema en boca de Sibil.la √©s: ‚ÄúO tu uccidi l‚Äôinsidia o resti ucciso‚ÄĚ. Sartorio combreg√† amb ideologies molt desagradables. I, tanmateix, ens agrada la seva obra. N‚Äôaprovem l‚Äôest√®tica, no l‚Äô√®tica.

La intervenció de Tadiello és intensiva, els acords es repeteixen obsessivament i evoquen l’etern retorn de Nietzsche, al qual Sartorio conegué personalment.

El v√≠deo que els presento d‚Äôuna parella que roda sens parar com una espiral evoca les emocions al l√≠mit de la meva darrera novel.la ‚ÄúAl vertigen‚ÄĚ i el vertigen musical d‚Äô‚ÄĚUna casa per compondre‚ÄĚ.

En la pintura hi ha una inscripci√≥: ‚ÄúMata el perill o et matar√† a tu.‚ÄĚ

Sartorio s’inspirà en la mitologia grega. Tadiello, en Sartorio i Stetson. I jo, en Tadiello. En cada pas, la interpretació refà el sentit i n’aporta de nous. Entrem al món i als museus, descobrim gent i artistes i hi interactuem. A voltes, malgrat la brevetat, els encontres són apassionats tot i que també tràgics perquè sabem que no es repetiran com en la pel.lícula  Brief encounter de David Lean. A voltes, celebrem sobretot l’inesperat i les coincidències.

 

 


No hi ha comentaris »

No comments yet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *