Mise en abyme

4 January, 2015 by Nuria

Mise en abîme: Caixes xineses

Mareig de la mise en abyme, de la cadena d’art recreant art, de textos dins intertextos. Els gèneres dialoguen amb altres gèneres. Les èpoques llunyanes resorgeixen en les noves. Els artistes de segles distints es troben.

En la instal.lació sonora d’Alberto Tadiello, anomenada “Parodossi”, que s’exhibeix fins a aquest mes de gener del 2015 a la Galleria Internazionale d’Arte Moderna Ca’Pesaro, a Venècia, es musica una obra pictòrica. Tadiello hi participa a la manera d’un comissari en reunir peces de diverses procedències i atorgar-los-hi un sentit nou. La unió entre la pintura simbolista i els sons experimentals és gloriosa. La modernitat es fon amb la mitologia i el decandentisme demodé. I tanmateix, quanta contradicció i tensió artística.

“È una fuga di suoni. Un girone infernale. Una vertigine. Un abisso. Febbricitante. Vorticoso”, comenta Tadiello.

El mareig sonor se suma al mareig del meu vertigen literari, alpinistic i sentimental: “És una fuga de sons. Un cercle infernal. Un vertigen. Un abisme. Febril. Convuls.”. Al mareig de la ciutat on s’exhibeix l’obra, Venècia, un laberint d’aigua urbanística. A la mise en abîme d’un dels seus millors quadres (l’esglaiador Tintoretto de Strage degli innocenti). I fins i tot, rient, al mareig alcohòlic del mecenes de l’exposició: Dom Perignon.

La música és de Colin Stetson, un compositor de jazz i indie. És un fragment anguniós de “From No Part Of Me Could I Summon A Voice” (2011).

La pintura és de Giulio Aristide Sartorio. Forma part d’una sèrie de frisos “Il Poema della Vita Umana” fets per a la Biennale d’Arte de 1907. El lema en boca de Sibil.la és: “O tu uccidi l’insidia o resti ucciso”. Sartorio combregà amb ideologies molt desagradables. I, tanmateix, ens agrada la seva obra. N’aprovem l’estètica, no l’ètica.

La intervenció de Tadiello és intensiva, els acords es repeteixen obsessivament i evoquen l’etern retorn de Nietzsche, al qual Sartorio conegué personalment.

El vídeo que els presento d’una parella que roda sens parar com una espiral evoca les emocions al límit de la meva darrera novel.la “Al vertigen” i el vertigen musical d’”Una casa per compondre”.

En la pintura hi ha una inscripció: “Mata el perill o et matarà a tu.”

Sartorio s’inspirà en la mitologia grega. Tadiello, en Sartorio i Stetson. I jo, en Tadiello. En cada pas, la interpretació refà el sentit i n’aporta de nous. Entrem al món i als museus, descobrim gent i artistes i hi interactuem. A voltes, malgrat la brevetat, els encontres són apassionats tot i que també tràgics perquè sabem que no es repetiran com en la pel.lícula  Brief encounter de David Lean. A voltes, celebrem sobretot l’inesperat i les coincidències.

 

 


No Comments »

No comments yet.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


+ 4 = set

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

  • Posts recientes

  • Etiquetas