Els Cal.lígrafs

calligraft

Resum d’Els Cal.lígrafs (2011)

Els Cal.lígrafs recrea les intrigues universitàries d’un departament de cal.lígrafia antiga que es veu obligat a modernitzar-se.

Els tres professors representen pedagogies molt distintes: el llibertari, l’exigent vocacional i l’autoritari. Tots tres volen influir sobre l’alumnat. El mestre, però, forma i deforma. Pigmalió crea i destrueix.

L’obra és una reflexió sobre l’educació i un homenatge als móns antics i artesanals que s’eclipsen, simbolitzats per una escriptura a mà que deixa de ser útil. Un rèquiem poètic, però també divertit i amb dosis de misteri, ja que cal esbrinar quina és la mà negra que mou els fils de la destrucció de la càtedra.

Caplletra carolina i els quatre evangelistes

Caplletra carolina i els quatre evangelistes

Una estupenda experiència teatral

Comparada amb l’eufòria o la desesperació solitària d’escriure una novel.la (de les quals els lectors no en saben res fins passat molt de temps), muntar una obra de teatre és una festa. És sortir de l’aïllament i celebrar coses en comú. Els personatges estan vius i discuteixen amb l’escriptora, a través dels actors, per què els fa marxar d’escena o per què els fa plorar si ells volen rebel.lar-se. En el treball teatral en equip es comparteix tot: des dels problemes econòmics a l’attrezzo passant per la troballa d’un gest rodó que evita una rèplica.

L’obra comença a escriure’s pensant en l’actriu Núria Casado que havia estat estudiant de Perpinyà. Després vénen les col.laboracions  amb la companyia Nurosfera, Imma Colomer i Pep Planas. La dramaturga reconeix que els actors i el director han millorat el text original; l’han fet més àgil i més entretingut. Quan abans Perpinyà sentia parlar de la passió del teatre, no es podia imaginar que era tan similar a l’eufòria d’un enamorament quan passes mesos flotant.

El director Oscar H. Sánchez imprimí a l’obra un clima de suspens a través de les envejes i maquinacions dels professors, demostrant que una obra de teatre reflexiva podia convertir-se en el thriller d’una venjança. I en una comèdia inquietant.

L’estrena de l’obra fou a Lleida el 14 de desembre del 2010. S’esgotaren les entrades tots els dies de la representació.

En aquest vincle es pot llegir el text de Núria Perpinyà el dia de la presentació del llibre a l’Institut del Teatre.

I en aquest el dossier de la companyia Nurosfera i el tràiler d’Els Cal.ligrafs

La cal.ligrafia ens retrata: Ensenya’m com escrius i et diré qui ets

L’escriptor i l’actor es transformen en personatges. Són ells i no són ells. Cada gest expressa el que pensen o el que volen que pensem. Els cal.lígrafs són tortuosos. El llenguatge ens retrata: si li parlem, ens diu com som. Una lletra angulosa és agressiva. Una lletra rodona, dolça. Les lletres mudes, aspirades, els parèntesis, els punts suspensius tenen significats ocults. El centre de la nostra existència, les lletres, se’ns impregna a la pell. Som com les velles imprentes, tan humanes, amb un error a cada pàgina.

Cal.ligrafia de Kafka

Cal.ligrafia de Kafka

Manuscrit de Blake

Manuscrit de Blake

A l’obra s’analitza psicològicament les signatures dels Beatles tan diferents entre si i, entre d’altres, la signatura en forma de via de tren de Francisco Franco.

9 beatles w

Signatures d’Els Beatles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nacionalisme, multiculturalisme i progrés

Els Cal.lígrafs tenen un sentit nacionalista. La càtedra que volen tancar, poc rentable i amb pocs estudiants, podria ser una càtedra de filologia catalana o de qualsevol llengua minoritària. La defensa del petit contra el gran, i, del saber mil.lenari contra els interessos actuals i econòmics són continus al llarg dels diàlegs de l’obra.

10 espriuimprenta w

Així mateix, aquesta obra també neix pel desig irrealitzable de conèixer les llengües i cultures del món. Som cultes en francès, però analfabets en japonès: en mantxú, en lak, en tulú; en nepalí, en finès, en bengalí. D’aquí uns milers d’anys, les races i els idiomes del món s’unificaran i es recordarà amb nostàlgia els segles de la diversitat. La unificació ja ha començat: som més propers però també més iguals. ¿Com s’entén que el progrés es carregui les minories però que la modernitat les defensi?

11 Kufc antic w

Cal.ligrafia àrab antiga (cúfica)

12 caligrafia-china vertical w

Els Cal.lígrafs defensen el món antic i artesanal. Ara bé, la posició és més estètica que sociopolítica. Perpinyà no comparteix l’enyor retrògrad, masclista i tradicionalista pels temps passats.

Els canvis de costums i tecnològics van molt ràpids. El disc de vinil ha passat de moda, i el casette, i ja gairebé el DVD. Ara la música s’escolta amb iphones i llapissos de memòria. Demà apareixerà un nou invent al mercat.

Malgrat que Perpinyà sent una gran curiositat pel progrés, començant per l’originalitat de les avantguardes, se sentia amb l’obligació de reivindicar d’una banda la cultura catalana; i d’una altra, volia acomiadar el món antic, l’escriptura a mà, els oficis artesanals i les espècies que s’eclipsen. Tot aquest món dels nostres avis que els nostres fills ja no coneixen demanava un rèquiem. El que ha ocorregut, però, és que el funeral d’Els Cal.lígrafs és poc lacrimògen i poc solemne. Potser perquè els sospirs de comiat se li han barrejat amb la benvinguda dels temps canviants.

14 Gerome_pygmalion-galatee w

Jean-Léon Gérôme. Pigmalió i Galatea (1890)

La Universitat i l’educació a escena

Núria Perpinyà parla del seu propi ofici, l’educació, a l’assaig Més que una màquina, que obtingué l’any 2010 el Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI. Aquest llibre és el germà teòric de l’obra de teatre Els Cal.lígrafs on s’exposen idees similars de manera teatralitzada.

La Universitat abasta des dels sabers seculars a la investigació del desconegut. Tan mal és quedar-se enrere com mirar només endavant. En qualsevol cas, la Universitat és el baluard del pensament, i tots els qui hi formem part n’hauríem de ser dignes. Pensar o copiar: vet aquí la qüestió.

Els tres professors d’Els Cal.lígrafs representen trenta pedagogies distintes. Si no s’esfondren, gràcies a aquests mestratges, els estudiants comprenen la diversitat del món. Les influències sobre l’alumnat són decisives. Educar és estimular però també estimbar. El mestre és un Pigmalió que forma i deforma. El preu d’aquesta emprenta inesborrable és car. El professor, aquell que tot ho sabia, morirà ignorant el més important: ni va comprendre com eren les seves criatures, ni sabrà mai quina nota els ha donat la vida. El bon estudiant adora els seus mestres, les majúscules de pa d’or, fins que hi puja a sobre.

El llibre acaba amb una llarga dedicatòria als millors estudiants de Núria Perpinyà de la Universitat de Lleida.  

La cal.ligrafia a l’art

Paral.lelament a l’escriptura del llibre, Perpinyà s’interessa per la cal.ligrafia a l’art actual. En aquest camp, els artistes que més li atrauen són:

– Les reflexions landartístiques sobre l’escriptura de Perejaume.

– Johanna Calle. A “Lecciones” hi ha part del Procés de Kafka escrit en alemany però a l’inrevès, la qual cosa fa il.legible el text subratllant l’absurd de la situació. Així mateix, Calle experimenta amb línies d’escriptura inestables, tal com poden veure en la imatge que il.lustra el blog de Perpinyà.

– Jaume Plensa i les seves escultures fetes amb malles de lletres com ”Ànima” i “Autoretrat”.

Rodney Graham. Typewriter with flour (2006)

Rodney Graham. Typewriter with flour (2006)

16 Johanna Calle Kafka w

Johanna Calle. Lecciones de Kafka (2007)

17 plensa anima w

Jaume Plensa. Ànima (2008)

– Dennis Oppenheim, “Dos estadis de transferència de pintura (avençant cap a un estat futur)” de 1971. Es tracta de la performance d’endevinar el que un altre t’escriu a l’esquena, que apareix en l’escena més eròtica d’Els Cal.lígrafs.

– Ben Rubin i Mark Hansen, “Listening post” (2006). La peça consisteix en 234 minirètols de lletres consecutives que parlen alhora; són cents de missatges i de paraules com a símbol de la complexitat de la humanitat. És al diari New York Times.

– I, entre molts d’altres, com els amorosos tatuatges de lletres del film de Greeneway, la pel.lícula de 35 de mm de Rodney Graham sobre una màquina, amb llàgrimes i una mena de neu a sobre.

Compra Els Cal.lígrafs  

carrito-caligraft

 

 

No Comments »

No comments yet.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


9 − = dues

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>