Un bon error

bon-error

Resum d’Un bon error (1998)

La primera novel.la de Núria Perpinyà data de 1998 i gira al voltant de dos eixos: l’aprenentatge i l’homosexualitat. Un jove se’n va a un laboratori de Londres i s’enamora d’un científic negre. El protagonista, Joan Xammar, ha de superar dues prevencions: la del gènere i la de la raça.

Els temes d’Un bon error són: la relació (feliç i dolorosa) entre amants, mestres i deixebles; els prejudicis ètnics, sexuals i morals; i la crítica a la mediocritat malsana del poder.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Atès que la trama es cabdella al voltant de morts inesperades, Un bon error també constitueix un thriller sorprenent que batega sota el dia a dia d’un laboratori qüestionant el prestigi de falsos doctors.

La trama professional de la ciència alterna amb l’amorosa, la qual es desenvolupa en escenaris més romàntics a través dels canals d’Anglaterra.

La defensa de l’error com a filosofia del llibre

El tĂ­tol d’Un bon error busca un tercer camĂ­ no incriminador entre el bĂ© i el mal. L’expressiĂł vol capgirar la percepciĂł tradicional que condemna els errors i els pecats. L’autora els defensa com a via de coneixement. A la novel.la hi ha molts hipotètics errors que es transformen en encerts com enamorar-se d’una persona poc adequada. El tĂ­tol provĂ© de la “felix culpa” eròtica i revisa el concepte d’Aristòtil de l’heroi trĂ gic: en lloc d’un home virtuĂłs que, en cometre un error, ha de suportar terribles conseqüències, tenim un home que reflexiona sobre les seves preteses equivocacions i les dels altres. “Un bon error” no Ă©s una expressiĂł de resignaciĂł, ni de compensaciĂł (com “DĂ©u tanca una porta però n’obre una altra”), sinĂł una expressiĂł voluntarista. Els errors no es milloren sols, sinĂł que hi ha d’haver un subjecte intel.ligent que els reconverteixi. Per fer-ho explĂ­cit, PerpinyĂ  tria l’escenari d’un laboratori d’enginyeria genètica on es reparen defectes fĂ­sics.

Finalment, cal considerar el títol com una autoironia que es fa l’autora per haver abandonat la seva carrera com a teòrica i intel.lectual i haver-se decantat per l’escriptura.

InversiĂł de les expectatives

Un bon error enllaça amb les noves teories de l’estètica de la recepció i presenta la lectura com un recorregut de malentesos i de pistes falses induïdes. Per exemple, l’Aleph Banneker no és un pobre negre sinó un eminent científic. El Dr Westend no és un mestre amable sinó un home cruel i impostor. I la ferrateriana Jill Jarrell, per bé que sigui igual de llesta, és més negra del que imaginàvem.

Els jocs intertextuals5 Banneker w

Tot i tractar-se de la primera novel.la de PerpinyĂ , l’escriu desprĂ©s de trenta anys de milers de lectures. En conseqüència les referències llibresques sĂłn nombroses, tot i que dissimulades, igual que ocorrerĂ  amb la resta de la seva obra. Vegem-ne alguns casos: l’expectativa sobre el company d’habitaciĂł del primer capĂ­tol d’Un bon error provĂ© de Moby Dick; la ballarina negra, de Poeta en Nueva York; l’expressiĂł anticlassista (que els catedrĂ tics es casin amb les seves cuineres negres), de The Doctor and the Devils de Dylan Thomas; l’escena del wĂ ter convertida en el lloc on el Joan es fa conscient de la seva homosexualitat, de l’Ulysses; l’al.legoria de perdre’s al bosc, de Descartes. La rememoraciĂł crĂ­tica de Jill Ă©s proustiana; el nom de la barca (Southampton) evoca l’amant de Shakespeare; l’anècdota antimetafĂ­sica de l’Ă nima-fesol i el llistat misantrop sĂłn de Francis Crick, el descobridor de l’ADN; les espirals, a mĂ©s de remetre a l’esculptor Robert Smithson i a l’ADN, sĂłn un homenatge existencial i biològic a l’historiador natural Thompson D’Arcy Wentworth de principi de segle. La discussiĂł “Aixeca’t de la cadira” remet a Jacques le fataliste; el mal mestre, al professor Serebriakov que decep l’oncle VĂ nia de Txèkhov; i, entre molts d’altres, Westend, dit en catalĂ  (“vĂ©s-te’n”), ressona al vade retro de l’acte IV dels Contes de Hoffmann d’Offenbach que se li llença al dimoni: Va-te’n!  Va-te’n!  Considerant que Westend fa una falsa acusaciĂł d’antisemitisme i que Offenbach era jueu, deixem que algĂş l’enviĂŻ a fer punyetes, mentre en escena una dona mor per cantar massa…

Rerafons cientĂ­fic6 Un bon error versio 1 w

Els científics són caràcters creadors que s’apassionen pel saber i per descobrir coses noves similars als artistes i als intel.lectuals. A Un bon error n’hi ha molts d’aquests, però lamentablement també n’hi ha dels que només busquen l’èxit. No som, però, davant de científics bojos. El doctor Westend no pertany a la tipologia del mad scientist perquè el realisme hi pesa. El seu arquetip és el del Dottore. Ara bé, a la Commedia dell’Arte, el professor pedant i ignorant fa riure, mentre que a Un bon error no en fa gens.

El fons científic de la novel.la és real. Els experiments no són de ciència-ficció. El lector pot aprendre com es treballa en un laboratori. Alhora els lectors amb coneixements científics podran advertir abans que els d’humanitats les rareses del director. Les referències a científics i pensadors, començant per l’astrònom i urbanista negre del segle XVIII, Benjamin Banneker, són certes. El personatge d’Arlaine Rosemeiller està basat parcialment en la Dra Rosalind Franklin (contemporània i competidora de Watson i Crick en la carrera del ADN) injustament valorada.

En el llibre es defensa l’enginyeria genètica allunyant-la de les fantasies dels qui la desconeixen. A Un bon error, la funciĂł de la ciència Ă©s, a mĂ©s de temĂ tica, simbòlica. A travĂ©s de la triple cadena de l’ADN, s’emfatitza el triangle amorĂłs i, mitjançant l’enginyeria genètica, la reversibilitat: els errors de la natura es poden rectificar.

Compra Un bon error:

1 Un bon error_compra

                                                                             

                                                                                                                                                    

 

No Comments »

No comments yet.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


+ 3 = set

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>