Comentaris Una casa per compondre

9 casainreves w

 

Carta del catedràtic d’Essex i catalanòfil Arthur Therry 

Francesc Serés, carta 17 gener 2001: “Kesler c’est moi, que diria aquell”

Si em permets un compliment, et diré que —finalment!­— trobo algú que es dedica a la docència universitària i que no escriu com un professor-que-escriu. (…) He tingut la sensació d’estar pujant i baixant les escales d’una 13 rue del Percebe del nou mil.leni i no he pogut deixar d’imaginar-me tots els personatges que vas convocant amb l’Olívia al seu hotel. De fet, d’això es tracta, d’un hotel démodé, un lloc de pas on tot d’intensitats es creuen fent rizomes i no arrels. Sí, hem perdut l’habitat heideggerià, aquell que ens lliga als vius i als morts. Quan algú és capaç de posar en joc totes aquestes variables i reeixir..

seres fragment

 

Melitó Camprubí, arquitecte (2001): Suposo que m’ha empès a escriure aquestes notes un cert remordiment professional. En la primera part del llibre,  em sentia afectat. La nostra benvolguda Olívia no aconsegueix trobar casa i sembla que els arquitectes, agafats com a subespècie responsable de les construccions,  hi tenim part de responsabilitat. Segur que si. Després, un cop he anat coneixent millor l’Olivia, m’he relaxat  pensant que, com a clienta, resultaria difícil i exigent. Per tant, m’he dit, li correspondria un arquitecte sublim i carregat de recursos. -“No és el teu cas, xiquet. Ja pots continuar llegint tranquil.” Però de tranquil·litat, res de res. L’obra és exigent com la pròpia pianista. O, estrambòtica, llunàtica, variable, sorprenent, aguda, desesperada. O, d’oïda finíssima, d’execució acurada, de melodies poc fàcils. De mica en mica, es va construint un espai: cilíndric, alt, sense sostre. En el seu interior , parets disposades sense ordre aparent. Aquestes parets, murs seria millor, són de situació i alçada variable.(Pista per l’espai cilíndric: la biblioteca de l’Asplund a Stockolm.) No hem de descartar però que la superfície del cilindre es deformi i perdi la seva circularitat. (Nova pista doncs : el gerro de Aalto que evoca les ondulacions de les aurores boreals.) Al mateix temps que es construeix l’espai, van apareixent sobre els paraments imatges : de paisatges, de cases, de coses, de persones o éssers , d’actituds, de pensaments. Es construeix i es pinta, un gran fresc amb un fons persistent de música de piano. L’Olívia, deslliurada de la gravetat,   es desplaça per tot aquest espai creant, amb la seva presència, els  temes de cada  de parament i destriant, amb el seu savoir faire, els sons que l’han d’acompanyar. Temes (i sons) que esdevenen fragmentaris, parcials, incomplets, sense solució. Temes però que l’expliquen, que s’expliquen i que ens expliquen. Tant de bo que sabés música per continuar escrivint : arribo a l’adagio i a Mahler, i encara amb prou feines. Perfecció de l’Arquitectura, perfecció de la Música, perfecció de la Literatura, perfecció de la Vida, perfecció de l’Amor. Quina recerca més difícil , dura, impossible i, malgrat tot, tant estimulant…

Recepció d’Una casa per compondre

 

Premsa i revistes

MIQUEL, Dolors. “Passadissos compartits: Núria Perpinyà”. Narradors contemporanis. A cura de Jordi Carrión i Manel Guerrero. Associació per la Cultura i l’Art Contemporani. 2007. [9 PDF]

MASGRAU, Mariona. “Núria Perpinyà: “Una casa per compondre””. Bengala. Revista literària.  Juliol-agost 2002.

ABELLÀ, Maria. “No em carregaré la Víctor Català”. Avui. 21-V-2002.

OLLÉ, Manel. “Núria Perpinyà. Una casa per compondre”. Revista de Catalunya, 181. Febrer 2003. [8 PDF]

CALVERA, Irene. “Una búsqueda incessant”. La Mañana. 21-IV-2002. [7 PDF]

SAEZ, ANNA. “La recerca d’una casa és la recerca d’una vida”. Segre. 18-IV-2002.

CALVERA, Irene. “Núria Perpinyà narra la hazaña de buscar piso en la actualidad”. La Mañana. 18-IV-2002.

MIQUEL, Dolors. “Núria Perpinyà”. Entrevista a La Verge Peluda.1 i mig. 2002. [6 PDF]

BOU, Enric. “Desequilibrio inmobiliario”. El Periódico. 18-I-2002. [5 PDF]

GUILLAMON, Julià. “El narrador como ablandador de zapatos”. La Vanguardia. 6-I-2002. [4 PDF]

PAGÈS, V.. “Resumen literario del 2001”. El Periódico. 4-I-2002.

“Música y arquitectura”. La Vanguardia. 14-XII-2001.

MONTFERRER, Óscar. “Construcció”. Avui. 13-XII-2001.

BONADA, Lluís. “La relació amb la casa és tan problemàtica com la de la parella”. El Temps. 4-XII-2001. [3 PDF]

GARCÍA VINYALS, Marisa. “Més que una novel.la”. La Mañana. 28-XI-2001.

DÒRIA. Sergi, “Núria Perpinyà: “Música, novela y arquitectura tienen mucho en común”. ABC. 26-XI-2001.

BATISTA, Antoni. “El boom de novelas con música”. La Vanguardia, 23-XI-2001. [2 PDF]

“Perpinyà presenta “Una casa per compondre”. Segre. 22-XI-2001.

“Una novela explora com els pisos i els espais afecten les persones”. Diari de Girona. 22-XI-2001.

“Núria Perpinyà novela la búsqueda del espacio vital”. El Mundo. 23-XI-2001.

RIBALTA, Miquel (ACN). “Núria Perpinyà habla del sentido de la vida en su nueva novela”. La Mañana. 22-XI-2001.

EFE. “Núria Perpinyà publica la novela “Una casa per compondre”. El Punt. 22-XI-2001.

ARAGAY, Ignasi. “Núria Perpinyà fon arquitectura i música en una novel.la urbana”. Avui. 23-XI-2001.

OBIOLS, Isabel. “He volgut donar una bellesa musical a la novel.la. Núria Perpinyà enllaça arquitectura i música a “Una casa per compodre”. El País. 22-XI-2001.

PUIGDEVALL, Ponç. “Un lloc per combatre el temps”. El País. 22-XI-2001. [1 PDF]

PIÑOL, Rosa Maria. “Núria Perpinyà convierte en novela un periplo inmobiliario”. La Vanguardia. 22-XI-2001.

Ràdio

Catalunya Ràdio. Ester Pinart. Només hi faltes tu. 16-IX-2013.

Catalunya Ràdio. Màrius Serra. Lecturàlia.18-01-2007.

Com Ràdio. Lleida. Enric Pinyol. 19-IV-2002.

Ona Catalana. Anna Pujol. 21-XI-2001.

Catalunya Ràdio. Rosa M. Bartolí / M.Pau Janer. Ex-Libris. 23-XII-2001.

Televisió

TV3. Genís Cormand. Revista de Llibres. Telenotícies Migdia. 10-I-2002.

City TV. Marta Cáceres, Magazine. 2-0I-2002.

BTV. Josep Rocafort. Càpsules repetides. Gener 2002.

TV2. Mabel Beltrán. Continuarà. Gener 2002.

Blogs a internet

CARREÑO, Óscar. “Núria Perpinyà: “Una casa per compondre”. TeHac, 18 2002.

“Núria Perpinyà: “Una casa per compondre””. Passem Pàgina. El Pati. Novembre 2002.

HERNÁNDEZ BUSTOS, Ernesto. “Una casa (no sólo) para componer”. 1-II-2002. FNAC / Clubcultura.com. [10 PDF]

MIRÓ, Carles. “Notes al marge”. 21-XI-2001


Avís sobre els comentaris

Atès l’enorme volum de correu publicitari del web, per tal de millorar-ne el filtratge, envieu els vostres passats i futurs comentaris sobre el blog i els llibres de l’autora a l’adreça: nperpinya@filcat.udl.cat;  i indiqueu si voleu que apareguin al web.

 

1 Comment »

  1. El passat u de febrer, es va estrenar l’obra de la compositora americana Paola Prestini: House of Solitude, una obra col·lectiva per a vídeo i música, allò que s’anomena concert d’instal·lació. Em va fer pensar en el laberint de la pianista Olívia Kesler. L’escriptora Núria Perpinyà s’apropà als espais íntims i impenetrables de la composició musical.
    La compositora Paola Prestini s’apropa a l’holograma per posar en relleu una casa per compondre.
    http://paolaprestini.com/projects/houseofsolitude/

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


un × 7 =

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>