I, de sobte, el paradís

El paradise

 

Resum I, de sobte, el paradís (2018)

A la novel.la del paradís de Núria Perpinyà, un grup d’internautes s’està una temporada a la muntanya en una clínica de desintoxicació. L’acció es desenvolupa a la vall dels Tammarians, l’escenari de la darrera novel.la de Perpinyà, Al vertigen. Els lectors tornaran a trobar pels camins alguns dels alpinistes de la novel.la anterior. El mateix lloc acull apassionats per la natura i per les màquines. Uns són molt actius i d’altres molt sedentaris. El que tenen en comú és que tots s’estimen massa certes coses o persones.

Malgrat que la seva devoció i les seves conseqüències poden semblar exagerades, les històries estan basades en persones reals fascinades per internet començant per l’Índia, la protagonista.

Els addictes que es rehabiliten a la clínica Lúbol són d’edats i professions distintes. Uns estan hipnotitzats pels videojocs, d’altres xategen i s’enamoren i d’altres no surten de Youtube. Els canvis de personalitats virtuals els sobredimensionen, per bé que alguns perden el rumb.

Els moments tràgics s’alternen amb quadres humorístics. A més de reflexionar sobre la xarxa i el progrés,  a I, de sobte, el paradís, també presenta altres temes actuals com l’anorèxia, la política i la música tan omnipresent en els nostres dies.

 

Personatges i narradores

Bansky

 

La història és presentada per dues narradores: la Dra. Neuska i l’Índia, l’amiga d’una de les pacients.

L’alternança entre capítols no és simètrica, la qual cosa ofereix un punt de confusió i incertesa.

Atès que a internet no hi ha dimensió temporal i tot conviu en un present etern que s’actualitza, en la novel.la de Perpinyà també es juga amb diversos moments temporals que, combinats contravenen les lleis terrenals de la Física creant paradoxes inesperades.

 

 

 

Debat sobre els avantatges i els perills d’internet

 

A la novel.la es valora la importància actual de la xarxa. Tot i que cal parar compte amb els excessos electrònics, en el llibre s’esmenten els seus valors positius com la unió del planeta, la llibertat d’opinió i les recerques ràpides d’informació.

Internet és un paradís perquè no hi ha diferències de classes socials, ni rics ni pobres. Treballem amb ordinadors però també són una gran font de plaer.

Malgrat ser conscient dels perills de les noves tecnologies, la novel.la aposta per la creativitat digital.

 

 

 

Experiment col.lectiu a les xarxes

Aquesta obra vol demostrar que es pot fer art amb les noves tecnologies de comunicació. Un art diferent, online, atzarós i col.lectiu. I, de sobte, el paradís és una arquitectura literària construïda gràcies a milers d’usuaris de Twitter que han col.laborat inconscientment en aquest experiment creatiu a les xarxes socials entre els anys 2013 i 2017. L’obra està formada per un collage de tuits de milers de persones de diferents llengües que Perpinyà va anar organitzant online de manera pública. Aquí podeu consultar les carpetes del seu treball organitzatiu a  Storify. En conseqüència, en la seva primera fase, el procés d’escriptura d’aquest entremat de frases ha estat social i virtual. Malgrat que tot el que es publica a Twitter és compartible i no està subjecte als drets d’autor (llevat que es digui el contrari), l’autora ha volgut fer constar en aquest link la procedència dels tuits que va incorporar i modificar per adaptar-los als seus diàlegs.

Atès que internet és una terra comuna global, Perpinyà va considerar que, per expressar el seu món planetari, li seria molt adient una mena d’escriptura col.lectiva. Les ressonàncies de tantes veus d’internautes de la novel.la del paradís evoquen els poemes anònims que s’entrellacen a l’Odissea, una obra a la qual Perpinyà ha dedicat un dels seus assaigs.

Les frases que es pengen a la xarxa hi romanen flotant, vives com el primer dia. Núria Perpinyà ha obert les finestres perquè els núvols de mots que ens sobrevolen hi entrin.

L’experiment es completa oferint als lectors una doble versió de la història. La novel.la I, de sobte, el paradís. I l’obra de teatre El vici. Dos llibres germans que expliquen la mateixa història de manera diferent. La versió teatral té un llenguatge més incisiu i aforístic, mentre que la novel.la és més detallista i psicològica.

 

 

 

 

 

No hi ha comentaris »

No comments yet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *