desembre, 2018

  1. Una novel.la aforĂ­stica amb 4000 veus

    desembre 14, 2018 by Nuria

          .

    Hi ha projectes d’Intel·ligĂšncia Artificial que combinen fragments musicals o literaris de manera matemĂ tica per crear una enginyeria estĂštica nova. Imaginin que una escriptora fa aquest joc i refina els encaixos. Tot i que l’esperit combinatori seria comĂș, el resultat de l’escriptora seria mĂ©s humĂ , humil i literari. Aquest Ă©s el cas que ens ocupa. L’estrena d’un experiment literari organitzat online.

    L’obra de teatre El vici i la seva germana, la novel.la I, de sobte, el paradĂ­s, no usen els tuits de manera decorativa. Els que apareixen marcats en algunes pĂ gines sĂłn les puntes dels icebergs. Jo nomĂ©s he escrit un 30% del llibre. El 70% restant l’han escrit prop de quatre mil persones. Unificar quatre mil veus i construir personatges a partir de simples ratlles llençades a internet no Ă©s cosa d’un dia. Em vaig proposar, a mĂ©s, harmonitzar-ho de tal manera que no es notĂ©s i es poguĂ©s seguir el fil narratiu sense entrebancs.

    El vici i el ParadĂ­s formen part de l’escola de les obres recosides, en la que s’inclou Don Quijote. Moltes de les seves frases sĂłn octosĂ­l·labs i endecasĂ­l.labs que Cervantes anĂ  cosint i intercalant en la seva prosa. Seguint el seu model, no voldria pas que els meus jocs literaris fecin malbĂ© la lectura innocent ni les aventures que s’hi relaten. En mantenir intrigues em situo un pas enrere de la valentia dels autors que les han eliminat com l’Eco de L’illa del dia d’abans, Sarah Kane o Caryl Churchill. Ara bĂ©, Âżquin historiador gosaria dir que les seves obres —tot i ser una mica rares— sĂłn un fracĂ s quan sĂłn excel·lents, avantguardistes i comprensibles? Hi ha vida mĂ©s enllĂ  dels models decimonĂČnics.

    El meu al.licient per escriure aquests darrers llibres era fer art amb les noves tecnologies de comunicaciĂł. Un art diferent, online, atzarĂłs i col·lectiu. El vici i I, de sobte, el paradĂ­s sĂłn una arquitectura literĂ ria construĂŻda grĂ cies a milers d’usuaris de Twitter que han col·laborat inconscientment en aquest experiment creatiu realitzat a les xarxes socials entre els anys 2013 i 2017.

    AtĂšs que internet Ă©s una terra comuna global, vaig considerar que, per expressar el seu mĂłn planetari, li seria adient una mena d’escriptura col·lectiva. Les ressonĂ ncies de tantes veus d’internautes del ParadĂ­s evoquen els poemes anĂČnims de mĂșltiples procedĂšncies que s’entrellacen a l’Odissea, una obra a la qual he dedicat un dels meus assaigs. “Rapsode” homĂšric en grec vol dir ‘sargidor de cants’.

    MĂ©s enllĂ  de l’enginyeria formal del ParadĂ­s, la resta Ă©s literatura: drames als racons i sofĂ s on s’arrauleixen els personatges autodestructius. Per compensar la depressiĂł vaig incloure l’humor del Fusquero, un doble del madrileny impertinent de Potocki del segle XVIII. Els lectors podran riure, excitar-se amb les masturbacions virtuals, identificar-se amb els seus hĂ bits irreprimibles i plorar per l`Ă ngela enverinada per l’oĂŻda. L’espectre hamletiĂ  i de l’enemiga del poble d’Ibsen s’escolen entre les pĂ gines. Malgrat que la GEC assegura que sĂłc una escriptora de ciĂšncia-ficciĂł —cosa increĂŻble—, els puc assegurar que el ParadĂ­s no Ă©s una obra de SF. Els personatges estan inspirats en persones reals. I l’internet on viuen existeix entre nosaltres. Ja que m’havia proposat fer una obra popular, els capĂ­tols estan ordenats segons una trama policĂ­aca inversa. Els interrogatoris (psiquiĂ trics) precedeixen el cadĂ ver en lloc de fer-ho desprĂ©s. Continuant amb el gĂšnere a l’inrevĂšs, el desenllaç en lloc de resoldre l’enigma, en proposa un: una doble realitat temporal de dimensions fĂ­siques impossibles amb el que t’hi has de trencar una mica el cap. Confio que el Lego que he construĂŻt amb milers de peces els diverteixi. NomĂ©s cal el motor de la seva telepatia perquĂš corri per la seva imaginaciĂł.