Posts Tagged ‘Amor’

  1. La lluna furera de Tristany i Isolda

    desembre 13, 2017 by Nuria

     

     

     

    El Tristany i Isolda (1865 / 2011) de la Fura dels Baus, reestrenat al Liceu de Barcelona el 2017, no té res a veure amb el trepidant Don Quixot a Barcelona (1999 / 2000) de Turina dirigit també per La Fura. El tempo és totalment diferent. No esperin moviments furients sobre l’escenari, ni impactes múltiples i esbojarrats. Àlex Ollé, amb gran respecte i elegància, deixa en un segon pla les divertides extravagàncies modernes de la Fura perquè prevalgui la follia de l’amor romàntic i la vehemència del compositor. El ritme de la posta en escena és lent i grandiós, just el que demana l’òpera sagrada. Que imponent la lluna de la passió d’Alfons Flores que inunda l’obra… Que bella la veu d’Iréne Theorin… (more…)


  2. Un llençol com a bandera

    febrer 24, 2014 by Nuria

     

    en-la-camaLa grande bellezza (2013) és un film genial però té algun defecte. Li perdonem la visió mística de la monja esquelètica perquè està retratant Roma. Ara bé: la idealització del primer amor és massa tòpica. Posats a idealitzar em quedo amb l’amor efímer de Julio Rojas que Matias Bize i Julio Medem van dur a la pantalla.

    A l’igual que els llibres i les persones, les pel.lícules també estan encadenades i formen part de famílies. En la cama (2005) de Bize i Habitación en Roma (2010) de Medem provenen de L’últim tango a Paris (1972) de Bertolucci. Totes tres són molt sensuals i tan romàntiques com anti-trobadoresques. L’amor cortès medieval era un festeig molt lent, sovint no consumat, que començava en el platonisme d’un amor de lonh. Aquesta llunyania geogràfica i jeràrquica anava minvant gradualment segons un ritual fix, gràcies als insistents requeriments del pretendent. A voltes, es passava de la divinització de la midons al contacte físic; amb tot i amb això, la majoria de cops no s’anava més enllà de tocar-se les mans i d’algun bes purità.

    (more…)