En el llibre de poemes de NĂşria PerpinyĂ , Cels canviants, es teatralitza la seva filosofia perspectivista d’una manera “celestial”. Dos personatges viuen una apassionada història d’amor. Els poemes dialogats giren i canvien, il·luminats pel firmament de Barcelona que va transformant-se com ells. L’evoluciĂł de la parella corre en paral·lel a les variacions del cel: boires, tempestes, cels rasos, nocturns… Qui sap, potser sĂłn els nĂşvols qui els enamoren tant o mĂ©s que les persones…
Una poesia dialogada
Cels canviants s’emmarca en la tradiciĂł de poemes d’amor dialogats, que tot i ser molt il·lustre ha estat poc conreada. Al CĂ ntic dels CĂ ntics tenim els poemes que s’adrecen els enamorats SalomĂł i la reina de Saba. Retrobem la sensualitat del Pròxim Orient en el poeta persa Hafiz del segle XIV autor de diĂ legs amorosos entre Suleika i Hatem (que vol dir poeta). Tant la reina de Saba (o Sulamita) com Suleika escriuen versos i els envien als seus estimats. SĂłn dones que parlen en primera persona del seu desig, de manera tendra i activa tal com fan ells. Aquesta actitud Ă©s molt insòlita en la poesia occidental tradicional on l’estimada Ă©s el subjecte passiu de l’amor i no el subjecte actiu. Caldria anar fins a l’escriptora japonesa medieval Murasaki Shikubu per trobar exemples lĂrics similars on els enamorats es parlen d’igual a igual. En canvi, al llarg dels segles la lĂrica europea ha funcionat d’una altra manera. La dona Ă©s una estimada a l’ombra, un tu, un interlocutor que nomĂ©s escolta; no Ă©s una amant amb pensaments propis que actua pels seu compte. Excepcions de banda (Sor Juana InĂ©s de la Cruz, Safo…), sempre calla. Escolta la veu de l’home però resta en silenci. La història de la lĂrica amorosa occidental Ă©s masculina i monologada, mentre que la poesia dels Cels canviants Ă©s dialogada i recĂproca. La seva atmosfera Ă©s propera als duets musicales com el “Pur ti miro” de Monteverdi. No endebades, el subtĂtol del llibre Ă©s: Recitatiu a dues veus.
Una poesia teatral
Aquest component dialèctic de la poesia de Perpinyà va lligat a la seva teatralitat. No endebades, el seu llibre fou dut a l’escenari dins el festival Barcelona Poesia. L’estrena de Cels canviants fou a la Sala Beckett el dia 10 de maig del 2023 a cà rrec de la companyia Nurosfera dirigida per Òscar Sánchez  i interpretada per Núria Casado i Pep Planas.
Les fotografies dels poemes
L’origen de l’obra fou fotogrĂ fic. L’escriptura de PerpinyĂ arrenca de la contemplaciĂł dels nĂşvols. Aquesta galeria d’imatges il·lustra cadascun dels poemes del llibre. Les fotografies foren fetes per la mateixa autora li serviren de font d’inspiraciĂł. No es tracta d’unes il·lustracions decoratives sinĂł d’un experiment poètic i visual. Totes estan preses des del mateix lloc tant en sentit est (mirant a mar) com en sentit oest (de cara a muntanya). L’espai Ă©s fix però el temps (cronològic i atmosfèric) varia drĂ sticament. El resultat Ă©s una oda al firmament de Barcelona que va des del Mediterrani fins al Tibidado i un cant a les modulacions de la bellesa.
-
- PRUEBA
El perspectivisme de Monet
En aquest llibre retrobem la filosofia perspectivista de NĂşria PerpinyĂ des d’un altre biaix. A Mistana, els personatges posseeixen actituds dispars respecte a la boira i a la societat opressora que els envolta. A Una casa per compondre, el mostrari d’habitatges i de ciutadans no pot ser mĂ©s gran. A Els privilegiats no es posen d’acord en el valor de l’art. A Els Cal·lĂgrafs, els professors discrepen sobre l’educaciĂł. A MĂ©s que una mĂ quina, sobre diferents maneres de pensar. I, entre altres, a Les criptes de la crĂtica, l’assagista PerpinyĂ simula vint interpretacions diferents de l’Odissea.
Cels canviants ret homenatge a les catedrals de Rouen de Monet. Entre 1892 i 1894, el pintor féu més de trenta versions de l’església variant-ne la il·luminació i el color. Els poemes i les fotografies de Perpinyà també plasmen unacosa que es transforma amb el temps, anomenada amor i parella. Els dies, els núvols i les emocions canvien sota un firmament ple de presagis.
Perpinyà ha tractat de copsar els quadres que fa la natura per atzar. Tot i els estils recurrents, no es pot preveure com serà l’escena següent. El cel es mou per impulsos diferents dels nostres. El firmament no sent res, però crea estètiques majúscules. Mentre que els homes senten molt però n’obtenen un art menor comparat amb el còsmic. ¿Qui fa els núvols? El vent? El vapor? Déu? La casualitat? ¿O són ells qui, sense voler, es fan bells a si mateixos?
Poesia amorosa d’influència catalano-provençal
Les fonts de la poesia de Perpinyà són sobretot els trobadors i els escriptors catalans medievals. Els versos perpinyanencs es nodreixen de la seva sonoritat. En els seus poemes apareixen versos de Bernat de Ventadorn, Arnaut Daniel, Marcabrú, Llull o Àusias March, incloses reflexions amoroses del Curial e Güelfa. L’amor medieval subratlla la constà ncia d’aquest sentiment al llarg de la literatura i els ancestres catalans i occitans de la poesia de Perpinyà .
Poesia d’exaltació de la natura
En la seva novel·la Al vertigen, Perpinya mostra de manera vehement el seu amor per la natura. A els Cels canviants retrobem el romanticisme que l’impregnava. En aquella ocasiĂł l’adoraciĂł era cap a les muntanyes; en aquesta, cap al cel. AmbdĂłs fenòmens tenen en comĂş l’elevaciĂł i la llibertat que tant embriagava els artistes del divuit i del dinou. L’autora comparteix el panteisme romĂ ntic envers la creaciĂł divina d’Emerson i Whitman. Â
La poeta ens invita a contemplar la bellesa i la grandiositat del firmament; a deixar de mirar el mòbil capcots (com ens aconsella a I, de sobte, el paradĂs) i alçar el cap.
Darrers twits 
MagnĂfic.