1. Els estudis culturals: addenda a “Les criptes de la crítica”

    16:26 by Nuria

    Des que vaig publicar Les criptes de la crítica l’any 2008, hi hagut novetats en la teoria literària. En aquests quinze anys, els estudis culturals s’han expandit molt. Les noves tendències cada cop són més polítiques i socials. Tant que, sovint, van en detriment de la literatura. No caldria que fos així. Si l’investigador no la deixa de banda i actua com un literat i com un filòleg, les interrelacions poden ser benvingudes. Qualsevol recerca pot ser interessant, si és aprofundida i se centra en les paraules, en la intel·ligència i en la ficció. Quan l’estudiant analitza superficialment un fenomen cultural i intenta opinar com un periodista aficionat o com un sociòleg sense cap formació, el resultat és molt pobre i no diu res que no sabéssim abans.

    A Les criptes de la crítica, assenyalo que els estudis literaris del segle XXI caminen cap a la crítica al Sistema (queer theory, postcolonial, crítica institucional); la dissolució de fronteres (races, gèneres, el real & el virtual; el viatge); i la defensa del marginat i del secundari. La idea més respectada és la interrelació. La globalització té molts partidaris a favor, però també en té en contra perquè atempta contra les minories.

    Tot i que s’han mantingut les línies mestres que vaig indicar al 2008, crec que pot ser útil per al lector actualitzar-ne els continguts i ordenar-los en aquest esquema, ja que la diversitat de camps de treball és molt gran.

     

     

     


  2. El Koltès de Bernardi: una ràbia magnífica

    14:48 by Nuria

    Si hagués de triar entre La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès i la versió que en fa Moreno Bernardi a Radionit, crec que triaria la de Bernardi. Si el text de Koltès de 1977 ja era corprenedor, el de Bernardi n’és més. Més punyent, més bell i original, amb les fàbriques i els feixistes retorcent uns immigrants que s’expressen entretallats.

    L’entrada és brutal. Bernardi se’ns adreça amb un preludi inintel·ligible; ple però d’una ràbia clara.

    (more…)


  3. Una novel.la aforística amb 4000 veus

    18:35 by Nuria

          .

    Hi ha projectes d’Intel·ligència Artificial que combinen fragments musicals o literaris de manera matemàtica per crear una enginyeria estètica nova. Imaginin que una escriptora fa aquest joc i refina els encaixos. Tot i que l’esperit combinatori seria comú, el resultat de l’escriptora seria més humà, humil i literari. Aquest és el cas que ens ocupa. L’estrena d’un experiment literari organitzat online.

    (more…)


  4. Els llibres que m’han fet com sóc

    22:10 by Nuria

     

     

    PROUST em dóna a conèixer el Perspectivisme i la Música de la Prosa

    À la recherche du temps perdu fou la primera obra d’envergadura que vaig llegir a fons. Va ser durant l’estiu abans d’entrar a la Universitat. Per estar-hi al nivell, feia un any que em preparava a consciència estudiant de valent. La llista d’obres mestres era tan llarga! Però quina delícia tan gran… Amb Proust, vaig adonar-me que podia córrer maratons, que em sentia al cel llegint mesos i que no me’n cansava. També vaig gaudir del plaer de llegir en altres llengües. Parlant i llegint en francès entrava en una altra dimensió de mi i del món.

    (more…)


  5. La pèssima pinacoteca del Premio Cervantes

    09:46 by Nuria

    ¿Ha sabut copsar el pintor l’estil del retratat? ¿Es nota que és un escriptor? Malauradament, no. La major part dels quadres dels premis Cervantes són simples retrats físics o, pitjor encara, retrats mals pintats sense domini de l’ofici.

       (more…)


  6. La lluna furera de Tristany i Isolda

    20:24 by Nuria

     

     

     

    El Tristany i Isolda (1865 / 2011) de la Fura dels Baus, reestrenat al Liceu de Barcelona el 2017, no té res a veure amb el trepidant Don Quixot a Barcelona (1999 / 2000) de Turina dirigit també per La Fura. El tempo és totalment diferent. No esperin moviments furients sobre l’escenari, ni impactes múltiples i esbojarrats. Àlex Ollé, amb gran respecte i elegància, deixa en un segon pla les divertides extravagàncies modernes de la Fura perquè prevalgui la follia de l’amor romàntic i la vehemència del compositor. El ritme de la posta en escena és lent i grandiós, just el que demana l’òpera sagrada. Que imponent la lluna de la passió d’Alfons Flores que inunda l’obra… Que bella la veu d’Iréne Theorin… (more…)


  7. Un nou capítol de la senyora Kesler lluitant amb un gratacel

    14:45 by Nuria

     

    Max chicago edificis

    oliviodare

    Als gratacels de Chicago, que em disgusten i em fascinen

     

    Te n’oblides que són allà, gegants, imponents. Deixes de veure’ls i desapareixen com si no existissin. Però hi són, reptant impassibles, tant si hi ets com si no. Fas la teva i no hi penses; quan els retrobes després d’un viatge, et sorprèn que no s’hagin mogut i que continuïn altius malgrat que per a tu haguessin perdut relleu. Si estàs lluny, moren mentalment. Tanmateix, així com t’hi atanses, t’imanten amb el seu poder arravatador i no permeten que els menystinguis.

    (more…)


  8. Xavier Macià, despullat entre els arbres

    16:41 by Nuria

    tree procession Mcginley.jph

    ©Ryan McGinley

    Obre les mans, premi de poesia Ausiàs March 2015, és un llibre on Xavier Macià ens parla despullat. La seva nuesa simbolitza la sinceritat i la renúncia als artificis però també el desempar. Al llarg del llibre, el poeta recorre la via purgativa, il.luminativa i unitiva però el que troba al final no és la unió mística amb Déu sinó la comunió amb la seva espècie. No puja, sinó que baixa. Tot i que, paradoxament, Xavier Macià com més es rebaixa, més s’eleva com a home i com a poeta.

    La lectura èrotica del despullament també hi és present. Al cap i a la fi, Eros i el dimoni inesperats tenen bona part de la culpa de l’existència d’aquest llibre. (more…)


  9. Contra el Kindle

    10:56 by Nuria

     

    Kindle_Graphite1

    No vull plorar pels llibres perquè encara són vius com tots nosaltres. Al segle XIX es temé que els diaris els liquidarien. Cosa que no succeí. O que ho farien els fonògrafs amb llibres sonors; com sabem, però, els audiollibres no han triomfat sobre les impressions de paper. Així que cantaré les excel.lències dels llibres. I declararé la guerra als e-books, començant pel Kindle. Afegiré a les raons comercials que acostumen a esgrimir-se, les estilístiques, ideològiques i epistemològiques. (more…)


  10. L’Apparatgeist o l’addicció al mòbil

    15:41 by Nuria

    Bansky

     

    No enganxa el què o el qui, sinó la rutina de mirar, de prémer un botó, d’obrir finestres, de consultar les notificacions. Internet omple els temps “buits”, com ho fa el vici de fumar, fins que aviat exigeix el seu propi temps i que se li dediqui molta atenció. El costum de fumar tabac no aporta res, fins i tot ens fa mal, com en fa malbaratar la nostra vida online navegant per distreure’ns; tanmateix, la rutina d’entrar als webs, de mirar links cada mitja hora, abans d’anar a dormir, només despertar-se, al metro, s’imposa com un costum que s’arrela ràpidament. Som més esclaus de l’artilugi que de la xarxa. (more…)


Publicacions

Etiquetes