Des que vaig publicar Les criptes de la crĂtica l’any 2008, hi hagut novetats en la teoria literĂ ria. En aquests quinze anys, els estudis culturals s’han expandit molt. Les noves tendències cada cop sĂłn mĂ©s polĂtiques i socials. Tant que, sovint, van en detriment de la literatura. No caldria que fos aixĂ. Si l’investigador no la deixa de banda i actua com un literat i com un filòleg, les interrelacions poden ser benvingudes. Qualsevol recerca pot ser interessant, si Ă©s aprofundida i se centra en les paraules, en la intel·ligència i en la ficciĂł. Quan l’estudiant analitza superficialment un fenomen cultural i intenta opinar com un periodista aficionat o com un sociòleg sense cap formaciĂł, el resultat Ă©s molt pobre i no diu res que no sabĂ©ssim abans.
A Les criptes de la crĂtica, assenyalo que els estudis literaris del segle XXI caminen cap a la crĂtica al Sistema (queer theory, postcolonial, crĂtica institucional); la dissoluciĂł de fronteres (races, gèneres, el real & el virtual; el viatge); i la defensa del marginat i del secundari. La idea mĂ©s respectada Ă©s la interrelaciĂł. La globalitzaciĂł tĂ© molts partidaris a favor, però tambĂ© en tĂ© en contra perquè atempta contra les minories.
Tot i que s’han mantingut les lĂnies mestres que vaig indicar al 2008, crec que pot ser Ăştil per al lector actualitzar-ne els continguts i ordenar-los en aquest esquema, ja que la diversitat de camps de treball Ă©s molt gran.