1. Els estudis culturals: addenda a “Les criptes de la crĂ­tica”

    16:26 by Nuria

    Des que vaig publicar en castellà Les criptes de la crĂ­tica. Vint lectures de l’Odissea l’any 2008, hi hagut novetats en la teoria literĂ ria. En aquests quinze anys, els estudis culturals s’han expandit molt. Les noves tendències cada cop sĂłn mĂ©s polĂ­tiques i socials. Tant que, sovint, van en detriment de la literatura. No caldria que fos aixĂ­. Si l’investigador no la deixa de banda i actua com un literat i com un filòleg, les interrelacions poden ser benvingudes. Qualsevol recerca pot ser interessant, si Ă©s aprofundida i se centra en les paraules, en la intel·ligència i en la ficciĂł. Quan l’estudiant analitza superficialment un fenomen cultural i intenta opinar com un periodista aficionat o com un sociòleg sense cap formaciĂł, el resultat Ă©s molt pobre i no diu res que no sabĂ©ssim abans.

    A Les criptes de la crítica, assenyalo que els estudis literaris del segle XXI caminen cap a la crítica al Sistema (queer theory, postcolonial, crítica institucional); la dissolució de fronteres (races, gèneres, el real & el virtual; el viatge); i la defensa del marginat i del secundari. La idea més respectada és la interrelació. La globalització té molts partidaris a favor, però també en té en contra perquè atempta contra les minories.

    Tot i que s’han mantingut les lĂ­nies mestres que vaig indicar al 2008, crec que pot ser Ăştil per al lector actualitzar-ne els continguts i ordenar-los en aquest esquema, ja que la diversitat de camps de treball Ă©s molt gran.

    Ara em tocaria il·lustrar cada tendència d’aquest esquema amb un comentari de l’Odissea com faig a la resta de capĂ­tols de Les criptes de la crĂ­tica perquè es veiĂ©s millor de què es tracta. No obstant això, aquesta vegada deixo que siguin vostès qui posin en prĂ ctica aquests nous enfocaments que ens ha dut el segle XXI.

     

     

     


  2. El Koltès de Bernardi: una ràbia magnífica

    14:48 by Nuria

    Si hagués de triar entre La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès i la versió que en fa Moreno Bernardi a Radionit, crec que triaria la de Bernardi. Si el text de Koltès de 1977 ja era corprenedor, el de Bernardi n’és més. Més punyent, més bell i original, amb les fàbriques i els feixistes retorcent uns immigrants que s’expressen entretallats.

    L’entrada és brutal. Bernardi se’ns adreça amb un preludi inintel·ligible; ple però d’una ràbia clara.

    (more…)


  3. Una novel.la aforĂ­stica amb 4000 veus

    18:35 by Nuria

          .

    Hi ha projectes d’Intel·ligència Artificial que combinen fragments musicals o literaris de manera matemàtica per crear una enginyeria estètica nova. Imaginin que una escriptora fa aquest joc i refina els encaixos. Tot i que l’esperit combinatori seria comú, el resultat de l’escriptora seria més humà, humil i literari. Aquest és el cas que ens ocupa. L’estrena d’un experiment literari organitzat online.

    (more…)


  4. Els llibres que m’han fet com sĂłc

    22:10 by Nuria

     

     

    PROUST em dóna a conèixer el Perspectivisme i la Música de la Prosa

    Ă€ la recherche du temps perdu fou la primera obra d’envergadura que vaig llegir a fons. Va ser durant l’estiu abans d’entrar a la Universitat. Per estar-hi al nivell, feia un any que em preparava a consciència estudiant de valent. La llista d’obres mestres era tan llarga! Però quina delĂ­cia tan gran… Amb Proust, vaig adonar-me que podia cĂłrrer maratons, que em sentia al cel llegint mesos i que no me’n cansava. TambĂ© vaig gaudir del plaer de llegir en altres llengĂĽes. Parlant i llegint en francès entrava en una altra dimensiĂł de mi i del mĂłn.

    (more…)


  5. La pèssima pinacoteca del Premio Cervantes

    09:46 by Nuria

    ¿Ha sabut copsar el pintor l’estil del retratat? ¿Es nota que és un escriptor? Malauradament, no. La major part dels quadres dels premis Cervantes són simples retrats físics o, pitjor encara, retrats mals pintats sense domini de l’ofici.

       (more…)


  6. La lluna furera de Tristany i Isolda

    20:24 by Nuria

     

     

     

    El Tristany i Isolda (1865 / 2011) de la Fura dels Baus, reestrenat al Liceu de Barcelona el 2017, no tĂ© res a veure amb el trepidant Don Quixot a Barcelona (1999 / 2000) de Turina dirigit tambĂ© per La Fura. El tempo Ă©s totalment diferent. No esperin moviments furients sobre l’escenari, ni impactes mĂşltiples i esbojarrats. Ă€lex OllĂ©, amb gran respecte i elegĂ ncia, deixa en un segon pla les divertides extravagĂ ncies modernes de la Fura perquè prevalgui la follia de l’amor romĂ ntic i la vehemència del compositor. El ritme de la posta en escena Ă©s lent i grandiĂłs, just el que demana l’òpera sagrada. Que imponent la lluna de la passiĂł d’Alfons Flores que inunda l’obra… Que bella la veu d’IrĂ©ne Theorin… (more…)


  7. Un nou capĂ­tol de la senyora Kesler lluitant amb un gratacel

    14:45 by Nuria

     

    Max chicago edificis

    oliviodare

    Als gratacels de Chicago, que em disgusten i em fascinen

     

    Te n’oblides que sĂłn allĂ , gegants, imponents. Deixes de veure’ls i desapareixen com si no existissin. Però hi sĂłn, reptant impassibles, tant si hi ets com si no. Fas la teva i no hi penses; quan els retrobes desprĂ©s d’un viatge, et sorprèn que no s’hagin mogut i que continuĂŻn altius malgrat que per a tu haguessin perdut relleu. Si estĂ s lluny, moren mentalment. Tanmateix, aixĂ­ com t’hi atanses, t’imanten amb el seu poder arravatador i no permeten que els menystinguis.

    (more…)


  8. Xavier MaciĂ , despullat entre els arbres

    16:41 by Nuria

    tree procession Mcginley.jph

    ©Ryan McGinley

    Obre les mans, premi de poesia Ausiàs March 2015, és un llibre on Xavier Macià ens parla despullat. La seva nuesa simbolitza la sinceritat i la renúncia als artificis però també el desempar. Al llarg del llibre, el poeta recorre la via purgativa, il.luminativa i unitiva però el que troba al final no és la unió mística amb Déu sinó la comunió amb la seva espècie. No puja, sinó que baixa. Tot i que, paradoxament, Xavier Macià com més es rebaixa, més s’eleva com a home i com a poeta.

    La lectura èrotica del despullament tambĂ© hi Ă©s present. Al cap i a la fi, Eros i el dimoni inesperats tenen bona part de la culpa de l’existència d’aquest llibre. (more…)


  9. Contra el Kindle

    10:56 by Nuria

     

    Kindle_Graphite1

    No vull plorar pels llibres perquè encara sĂłn vius com tots nosaltres. Al segle XIX es temĂ© que els diaris els liquidarien. Cosa que no succeĂ­. O que ho farien els fonògrafs amb llibres sonors; com sabem, però, els audiollibres no han triomfat sobre les impressions de paper. AixĂ­ que cantarĂ© les excel.lències dels llibres. I declararĂ© la guerra als e-books, començant pel Kindle. AfegirĂ© a les raons comercials que acostumen a esgrimir-se, les estilĂ­stiques, ideològiques i epistemològiques. (more…)


  10. L’Apparatgeist o l’addicció al mòbil

    15:41 by Nuria

    Bansky

     

    No enganxa el què o el qui, sinĂł la rutina de mirar, de prĂ©mer un botĂł, d’obrir finestres, de consultar les notificacions. Internet omple els temps “buits”, com ho fa el vici de fumar, fins que aviat exigeix el seu propi temps i que se li dediqui molta atenciĂł. El costum de fumar tabac no aporta res, fins i tot ens fa mal, com en fa malbaratar la nostra vida online navegant per distreure’ns; tanmateix, la rutina d’entrar als webs, de mirar links cada mitja hora, abans d’anar a dormir, nomĂ©s despertar-se, al metro, s’imposa com un costum que s’arrela rĂ pidament. Som mĂ©s esclaus de l’artilugi que de la xarxa. (more…)


Publicacions

Etiquetes