El Tristany i Isolda (1865 / 2011) de la Fura dels Baus, reestrenat al Liceu de Barcelona el 2017, no té res a veure amb el trepidant Don Quixot a Barcelona (1999 / 2000) de Turina dirigit també per La Fura. El tempo és totalment diferent. No esperin moviments furients sobre l’escenari, ni impactes múltiples i esbojarrats. Àlex Ollé, amb gran respecte i elegància, deixa en un segon pla les divertides extravagàncies modernes de la Fura perquè prevalgui la follia de l’amor romàntic i la vehemència del compositor. El ritme de la posta en escena és lent i grandiós, just el que demana l’òpera sagrada. Que imponent la lluna de la passió d’Alfons Flores que inunda l’obra… Que bella la veu d’Iréne Theorin… (more…)