Comentaris Els privilegiats

 

Xavier Pla: Els criats avantguardistes

Pocs escriptors catalans deuen saber crear mons tan potents i seductors com els de Perpinyà. És admirable la capacitat de l’autora per fixar-se un camp d’estudi, apamar-lo, teoritzar-lo, contradir-lo i, després, recrear-lo fins a exhaurir-lo.

Anton Not: El privilegi de l’art

L’escriptor satíric romà Juvenal va deixar formulada la pregunta quis custodiet ipsos custodies?, que es pot traduir com qui vigila els vigilants? El concepte d’autoritat, en un sentit ampli: cultural i social, és un dels temes fonamentals de la novel.la Els privilegiats. 

Ponç Puigdevall: Horrors silenciosos

De l’escriptura de Núria Perpinyà es poden esperar tots els qualificatius, però els únics que se saben segur que no poden aparèixer són els que estiguin relacionats amb conceptes com repetició, monotonia, avorriment, previsibilitat i comoditat creativa. (…) La novel.la es pot llegir amb múltiples direccions diverses: pot ser una novel.la costumista sobre la vida quotidiana dels vigilants d’un museu; pot ser una meditació sobre les misèries del turisme cultural; pot ser una reflexió sobre l’art vist com un museu dels horrors silenciosos i empolsegats de la vida provinciana; pot ser una radiografia gens estranya sobre com la vida cultural s’enfonsa per cultura del poder polític i social; pot ser, al cap i a la fi, que Els privilegiats sigui una enorme broma sobre l’estupidesa humana.

Esdres Jaruchik: Rient de l’art i del qui el vetlla

On a Mistana hi ha ambientació, a Els privilegiats hi ha idees. Idees com la relació conflictiva entre l’art i la còpia, el paper del mateix museu com a magatzem d’art i/o com a parctemàtic per a les masses, etc. I el mèrit de Perpinyà rau en que totes aquestes idees les planteja però no les respon, és equànime, o, el que és el mateix, és crítica amb tothom. (…) Com no és fàcil ni habitual compaginar el risc, tan present a l’obra de l’autora, amb el divertiment i l’humor.  A Els privilegiats ho ha aconseguit.

Eva Vàzquez: Una entendridora imbecil.litat

Alternant novel.la i teatre en un exercici d’estil tremendament agosarat i molt efectiu (…), Els privilegiats traça una radiografia insospitadament fidedigna, per grotesca, de la societat contemporània i les noves tiranies de l’audiència, la globalització i la cultura de masses. (…) Perpinyà elabora aquest hilarant retaule sobre els vastos dominis de la imbecil.litat humana, així com Flaubert va demostrar per mitjà dels seus copistes Bouvard i Pécuchet les infundades il.lusions de la burgesia del segle XIX en la plenitud i el progrés.

Llegeixes o enriqueixes? Thellibres: “La por al canvi”

Com ja vaig dir en la meva anterior entrada, porto la intenció de intercalar, a manera d’intenció, lectures de clàssics amb les novetats literàries del moment, en aquest cas m’he decidit per Els privilegiats de Núria Perpinyà (Lleida, 1961). Com en el títol d’aquesta novel·la indica, segurament tots, a la nostra manera, i en més o menys mesura, som una mena de privilegiats, es a dir, que gaudim d’avantatges, o exempcions d’una obligació, per concessió d’un superior o per una circumstancia pròpia, i des de aquest estatus ens fan por, o ens resistim als canvis. És un llibre interessant, on el primer element que sorprèn, per poc habitual, es la barreja de la narrativa amb l’obra de teatre. La part narrada actua com una mena de conciencia-narrador que ens va introduint l’acció així com ens fa valoracions i donar l’opinió de l’acció principal , en canvi la part de l’obra de teatre, ens desenvolupa l’acció principal del llibre. Aquesta barreja narrativa, obra de teatre, confereix a la novel·la dinamisme i ritme, que l’autora amaneix amb un cert toc d’humor negre i cinisme, que són d’agrair. Núria Perpinyà, aconsegueix en aquesta historia, condensar la societat actual i els seus actors, en un museu de províncies de la ciutat fictícia de Telamós (que patirà canvis radicals), i amb l’ajuda d’un grup coral de protagonistes, se serveix per descriure el conflicte i lluites en l’entorn laboral, fer una reflexió sobre l’art i el turisme cultural, de com encaixen en general la societat i en particular els seus membres el canvis, que no la modernitat, de com es configura el multiculturalisme en els nostres dies i un llarg etcètera d’elements. Es a dir, que us recomano no quedar-vos amb la primera impressió i que llegiu entre línies, o millor dit, esteu atents tots els temes que l’autora toca i ens vol mostrar. Un altre agradable descobriment en llengua catalana que us recomano a tots: “Sigui com sigui, les regles de l’art i de l’univers no estan per al comú de la gent. No està a l’abast de tothom comprendre els logaritmes ni l’aparell nerviós, ni que una escultura nua no és un cos impúdic invitant a l’erotisme; les venus i les afrodites dels pintors són símbols de bellesa pura que no s’han de mirar amb morbositat sinó amb admiració.” “Però el saber engendra tristor i la tristor desvirtua la percepció. El Martí sap algunes coses perquè es passa el dia llegint, però com que s’adona que no en sap prou, s’enfonsa i es pregunta si la seva vida d’esguerrat té cap sentit.” “La vida és una barreja de filosofia i quotidianitat: de pa i matemàtiques; de bombes, fórmules i llonzes de car.” “Si no es pensa gaire en la mort, ¿com s’ha de perdre el temps pensant en l’art, que és molt menys important?” “L’engany és dolç; la veritat crema. L’art embelleix la realitat perquè la falsifica: la poesia idealista, les fotografies retocades, les fantasies afegides dels grans conversadors. L’art paga el preu de la mentida.”

 

Opinions dels lectors

Un lector anònim a thellibres.blogspot.com (25-VIII-2008):

Els privilegiats és una novel·la que parla d’allò que queda als voltants del cor de l’art, d’aquells que conviuen a la quietud mística de les peces d’art, de les veus que viuen sota l’orquestra muda i bella de l’art. Una intrahistòria de l’art, utilitzant el terme d’Unamuno que ens du a les personalitats humanes massa humanes dels vigilants o els privilegiats, tant se val. Un cant a allò que envolta l’art sense ser art, des de l’art excel.lent de novel.lar de l’escriptora lleidatana, que mescla amb igual proporció, talent i treball, benaurada ella i benaurats els que la llegim.

PREMSA I REVISTES

DASCA, María. “Mujeres de palabras. Escritoras catalanas hoy”. Ínsula. 871. Juliol 2019. [PDF]

CASTELLS, Ada. “Ens confirmem en la raresa”. La República de les Lletres. 4. 2019. [PDF]

CASTELLS, Ada. “Privilegis de risa”. La Vanguardia. 22-VI-2011. [8 PDF]

CALONGE, Pere. “L’art i la contingència”. Caracters, 42. 31-VIII-2008.

SAEZ, Anna. “Entrevista: Núria Perpinyà, escriptora”. Segre,  515. 6-IV-2008. [7 PDF]

JARUCHIK, Esdres. “Rient de l’art i del qui el vetlla”. Benzina. 20-X-2007. [6 PDF]

GUILLAMON, Julià. “Que cosa succede amb li guardini”. La Vanguardia. 10-X-2007.

BONADA, Lluís. “El llenguatge d’«Els Privilegiats» és planer perquè els personatges hi són planers”. El Temps. 9-X-2007.

CORTADELLAS, Xavier. “Del retrat bell a l’hecatombe”. Presència. 5-X-2007.

PAGÈS, Vicenç. “Un sainet metafòric”. El Periódico. 4-X-2007.

SANCHEZ, Vanesa.  “Entrevista: Núria Perpinyà. El arte, el reflejo del mundo”. Oxígeno, 73. 4-X-2007.

NOT, Anton. “El privilegi de l’art”. La Mañana. 16-IX-2007. [5 PDF]

RAMIS, Llucia. “Perpinyà exhibe todas las culturas en el museo de «Els privilegiats»”. El Mundo. 14-IX-2007.

VAZQUEZ, Eva. “Una entendridora imbecil.litat”. El Punt. 13-IX-2007. [4 PDF]

PLA, Xavier. “Els criats avantguardistes”. Avui. 13-IX-2007. [3 PDF]

FERNANDEZ, Victor. “Nuria Perpinyà fusiona teatro y novela en una reflexión sobre el papel del arte”. La Razón. 12-IX-2007.

PIÑOL, Rosa Maria. “Nuria Perpinya satiriza en su novela «Els privilegiats» el mundo del arte y los museos”. La Vanguardia. 12-IX-2007.

ALOS, Ernest, ”Entrevista amb Núria Perpinyà, escritora: “Els museus s’estan convertint en súpers”. El Periódico. 11-IX-2007.

PUNZANO, Israel. El País, 10-IX-2007.

CASTELLS, Ada. “Somriure perplex”. Avui. 7-IX-2007.

[SERRA, Montse]. “El teatre fet novel.la”, Vilaweb, 10 setembre, 2007. [2 PDF]

LLAVINA, Jordi. “Un museu atapeït de llums i ombres”. El Mundo. 7-IX-2007.

PUIGDEVALL, Ponç. “Horrors silenciosos. El País. 6-IX-2007. [1 PDF]

GUILLAUMET, Francesc. “Núria Perpinya analitza el món de l’art a la novel.la «Els Privilegiats». La Mañana. 9-VIII-2007.

RÀDIO

Catalunya Ràdio. Màrius Serra. Lectoràlia. El matí. 31-I-2008.

Ràdio 4. Rosa de Diego. Dóna pas. 25-X-2007.

Ràdio austriaca ORF. Josef Manola. Literaturland Katalonien Kulturjournal. 10-X-2007.

Ràdio 4. Pilar Sampietro. Nautilus. 13-IX-2007.

Catalunya Ràdio. Txell Bonet. Cabaret Elèctric. 6-IX-2007.

Catalunya Ràdio. Guzmán, David, Barril, Joan. El Café de la República. 3-IX-2007.

BLOGS & INTERNET

Àlex Monguillot. “Músics i escriptors no haurien de cobrar”. Twitter. 3-8-2022.

El muro de libros.com. 

David Villach. Perdent el temps. 29-I-2008.

Albert Balada, “Transgredir, transgressió, transacció” .

Joan”. “Llegeixes o enriqueixes? Els Privilegiats, Núria Perpinya”. Thellibres.com. 16-XII-2007.