Caníbal

14/01/2014 by gate3freel

Canibal-petit La pel.lícula esborrona. El desig fred de fera del protagonista és una gran metàfora de la possessió i de la carnalitat. A l’origen, al personatge real li agradava mossegar les dones durant.

L’escena del mar sense sortida amb l’assassí a la platja és sensacional.

La direcció és molt literària i fica la càmera als ulls del caníbal que sotja la víctima abans de l’atac.

És un terror lent, silenciós, molt diferent del gòtic i dels monstres de Hollywood. Que aterroritza perquè tot sembla normal, començant pel sastre. No li cal maquillatge. I tanmateix, sota un vestit tan pulcre, s’amaga una perversió calculada i necessària. Malgrat el dessassossec, arribem a compadir el psicòpata.

Excel.lents Antonio de la Torre, Olimpia Melinte.

Enhorabona per la col.laboració amb Rumania.

Y a mis amigos cubanos, felicidades por el relato de Caríbal de Humberto Arenal y hagan por ver la película. Es de miedo lo buena que es.


No hi ha comentaris »

No comments yet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

two × 4 =

Publicacions

Etiquetes