PROUST em dóna a conèixer el Perspectivisme i la Música de la Prosa

À la recherche du temps perdu fou la primera obra d’envergadura que vaig llegir a fons. Va ser durant l’estiu abans d’entrar a la Universitat. Per estar-hi al nivell, feia un any que em preparava a consciència estudiant de valent. La llista d’obres mestres era tan llarga! Però quina delícia tan gran… Amb Proust, vaig adonar-me que podia córrer maratons, que em sentia al cel llegint mesos i que no me’n cansava. També vaig gaudir del plaer de llegir en altres llengües. Parlant i llegint en francès entrava en una altra dimensió de mi i del món.

(more…)