Amors maleïts

La història de la literatura és plena de grans passions; i les grans passions, de malentesos.

Leandre mor ofegat perquè creu que Hero ja no l’espera; però qui va apagar l’espelma que li deia “sí, vine”, no va ser ella, sinó el vent. Iztaccìhuatl cau exànime creient que a Popocatepetl l’han matat a la guerra d’Oaxaca i, tanmateix, s’havia salvat i corria a buscar-la. Sigfrid i Brunilda, disfressats, no es reconeixen i moren sense haver-se besat mai. Ofèlia s’ofega equivocada en creure que Hamlet, amoïnat per problemes, l’ha oblidat. Heathcliff només escolta a Cathy parlant de la dificultat del seu amor i fuig abans de sentir com s’hi declara en veu alta; a la novel.la de Brönte, tots dos es casen amb qui no estimen. A El pacient anglès d’Ondaatje, Lazlo d’Almansi és empresonat i no pot socórrer Katherine que mor a la cova dels nedadors creient que Lazlo li ha fallat.

L’altre dia vaig tornar a veure Els amants del cercle polar de Julio Médem. Excel.lent. La comunicació secreta a través de la paret evoca la de Píram i Tisbe; la frenada del cotxe serveix de salt temporal; l’escena de l’avió nedant entre les cames d’ella és deliciosa; el diari que salta pels aires; la veu de vellut de Najwa Nimri…

Amors impossibles per manca de comunicació, per malentesos, per una carta que no arriba. Quan tot era a punt, quan els amants eren a punt de trobar-se, per un error del destí es perden per sempre. La desesperació, l’angoixa, la buidor ho inunda tot.

Les xarxes socials també susciten molts malentesos. En un curt recent molt revolucionari de Patrick Cederberg, Noah (2013), observem atònits la cadena d’especulacions d’un enamorat. El jove director filma exclusivament una pantalla segons la multisincronia realista dels transmèdia. Els formats i els escenaris no poden ser més actuals; tanmateix, el tema, tot i la velocitat de la trama, és etern. A Noah, malgrat fer-ho de manera brusca i ràpida, també es trenca una relació, sense cap motiu aparent i sense veure’s, per culpa de la gelosia i les falses deduccions. En lloc de morir l’un en braços de l’altre, avui dia els amants poden morir en un whatsapp o, com comenta el New Yorker, a Facebook.

Medem qüestiona el mal fat dels grans amors i ens proposa dos finals. Un de bo i un de dolent. Amb el feliç descansem. El dolent és més bo. Què preferim? La pau o el neguit?