Caos, virus, calma. La Teoria del caos aplicada als desordres artístics, polítics i socials (2021) analitza les similituds entre diversos fenòmens caòtics: l’art d’avantguarda, les pandèmies, els escàndolos polítics i les òrbites d’algunes estrelles.
Aquesta obra no sols mereix la nostra atenció per l’esforç de dur la teoría del caos més enllà de la ciència i per mostrar la seva utilitat per analitzar la literatura i l’art, sinó que aporta un missatge clau: l’exageració del relativisme du a la postfalsedat. (…) Autores com Núria Perpinyà fan palès els beneficis de l’apropament rigorós entre les ciències i les lletres.
DURÁN, Xavier. Ínsula. 917. Maig 2023.
Quan el caos cotitza milions de dòlars a l’art, però no a la política.
OLIVA, José. Agencia EFE. 27 juny 2021.
Núria Perpinyà: “El caos és un altre tipus d’ordre”. La novel·lista i pensadora troba l’equilibri allà on regna la confusió, ja sigui la física quàntica, els virus o l’art. Ho fa en un assaig, recent premi Málaga
BURDEUS, Joan. Quadern. El País. 8 abril 2021.
El caos és el que defineix el nostre ordre natural. Núria Perpinyà: “El caos és un altre tipus d’ordre”. La novel·lista i pensadora troba l’equilibri allà on regna la confusió, ja sigui la física quàntica, els virus o l’art. Ho fa en un assaig, recent premi Málaga
IGLESIA, Anna Maria. The Objective. 15 març 2021.
La Física explica la postveritat, segons el Premi Màlaga d’Assaig.
La Opinión. 16 desembre 2020
L’elecció entre salvar vides o salvar l’economía és un fals dilema.
BUJALANCE, Pablo. Málaga hoy. 17 desembre 2020 [PDF]
La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda (2018) tipifica les característiques de les avantguardes i els diferents vessants del teatre modern (polític, absurd, experimental, feminista, audiovisual, metateatral, etc). L’obra dóna compte de cents anys de renovacions teatrals, dins i fora de Catalunya. [El llibre és aquí]
La versatilitat, la curiositat múltiple, els sabers expansius i mai retrets són característiques del procedir creatiu de Perpinyà, igual com ho són de l’esperit i dels afanys de les avantguardes fundacionals.
PONS, Pere Antoni coord. “La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda, de Núria Perpinyà”. El Temps de les Arts. El Temps. Octubre 2019. [PDF]
Ulisses. Comparança entre l’Ulisses homèric i l’Ulysses de Joyce. “Sis mites en la literatura: les continuïtats infidels”. Seminari CCCB. BARCELONA. 16, 26, 30 gener 2019. Coordina: Raül Garrigasait. Aquí poden escoltar el curs gravat.
Ruins, Nostalgia and Ugliness. Five Romantic perceptions of Middle Ages and a spoon of Game of Thrones and Avant-garde oddity (2014) és un estudi de la pintura romàntica de ruïnes. La hipòtesi que s’hi defensa que el gust pintoresc dels segles XVII, XVIII i XIX envers els arbres torçuts, les esglésies ensorrades o les cabanes velles fou el precedent de la irregularitat i la lletjor avantguardistes. [El llibre és aquí]
Más que una máquina (2010) planteja tres tipus d’educació i de raciocini: el repetitiu i ordenat, l’anàrquic i l’estructurat singular. L’ordenat és útil però peca de rutinari. El segon gaudeix de llibertat però no és viable per a l’aprenentatge perquè li manca mètode i constància. El tercer és l’equilibri just ja que posseix flexibilitat, una ment estructurada i aportacions individuals. El llibre, que és un assaig sobre el maquinisme, pren com a punt de partida l’oposició entre el pensament de Kant i el de la La Méttrie. La investigació de Perpinyà obtingué el Premi Internacional d’Assaig Siglo XXI de Mèxic. [El llibre és aquí]
Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea (2008). Es tracta d’un manual de les escoles de la Teoria de la Literatura. Se n’analitzen succintament les seves ideologies estètiques en un ventall que abasta des de la psicoanalisi al marxisme passant pel formalisme rus. Cada capítol inclou un comentari de l’Odissea que il.lustra a la pràctica els principis teòrics exposats. [El llibre és aquí]
En una ocasió, l’autora explicà el seu procediment paròdic quan un ressenyista no advertí el pastiche. En lloc de riure amb el divertiment seminovel.lat, el professor de grec cregué que els vint comentaris pertanyien de manera contradictòria a la mateixa persona. La confusió entre ficció i realitat hagués és digna d’un conte de Borges, “com si a un escriptor se l’ajusticiés pels assassinats dels seus personatges”, comentà Perpinyà amb humor..
La Odisea de Homero ha servido de crisol en el que se refleja el perspectivismo que debe enriquecer, pero no sobreinterpretar, el sentido de una obra. No son válidas, por tanto, como aduce certera e ingeniosamente Perpinyà, ni la “interpretacionitis” ni la “verborrea”, pues no todas las opiniones son válidas ni respetables.
MENOR, Mónica, “La teoría literaria a través del crisol homérico”. Revista de Libros. 181-182. Julio-agosto 2009.
Criptas de la crítica acomete una empresa casi temeraria, una odisea, de retorno a la crítica, en una lucha cuerpo a cuerpo, casi una “ilíada”, con algunas de las teorías críticas.(…) El libro consiste en un doble viaje: de resumen de veinte escuelas críticas y de repaso de las posibles lecguras de la Odisea que cada una de ellas genera. Teoría y práctica. La empresa, pese a su dificultad (por lo concentrado del espacio y por el amplio campo del saber humanista al que se refiere), no es parca en sorpresas y premios para el lector. (…) Pertenece Núria Perpinyà a una escuela de lectores y de críticos que se muestra receptiva y abierta a sugerencias de procedencia variada. Y esa sería la postura de la veintiunésima perspectiva crítica.
BOU, Enric. “Veintiún lecturas de la Odisea”. Revista PRL. Octubre-Novembre 2008.
En conjunto, quedan tratados los principales análisis que se han hecho de la Odisea homérica y los planteamientos teóricos en que se apoyan, y al final se agradece no haber leído otro manual lleno de veneración y nada más.
GONZÁLEZ VAQUERIZO, Helena. “PERPINYÀ, Núria. Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea”. Minerva. 21. 2008.
Se deduce de la lectura los amplios conocimientos culturales que posee esta prolífica profesora de Teoría Literaria que ha publicado novelas que tratan temas dispares –o no tanto– como la arquitectura, la ciencia, la psiquiatría o la pintura. (…)Perpinyà sabe ganarse al lector desde las primeras líneas con una cuidada narración, muy cercana, que permite que pueda ser leído en cualquier momento y que hace que Las criptas de la crítica no quede relegado a un libro de consulta.
ÁLVAREZ, Eva. “PERPINYÀ, Núria. Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea”. Ogigia. Revista electrónica de estudios hispánicos. 4. 2008.
El libro es, en rigor, dos libros: uno de divulgación y otro de creación, una introducción a la historia de la crítica literaria y una colección de ejercicios casi oulipescos a partir del clásico homérico. En este sentido, se inscribe en la personal poética transversal de la autora, que ha dado obras de la calidad del ensayo Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997) o de la excelente novela Una casa per compondre (2001). Como en ésta, Perpinyà baraja en su último libro referencias de toda índole, para tejer una red de links entre literatura, arquitectura, música y otras disciplinas y artes.
CARRIÓN, Jorge. “La teoría divulgada”. ABCD Las Artes y las Letras, 855. ABC, 20-VI-2008
La autora pone de su parte, amén de información y buen criterio, un desenfado estilístico considerable. Con ello se asegura que el fondo de la cuestión –la trayectoria de los estudios literarios desde finales del XIX hasta nuestra transmodernidad actual– transcienda la aridez del asunto y lo haga legible no sólo para los estudiantes sino también para el lector culto en general. (…) Núria Perpinyà, consciente del problema de desproveer a la literatura de significado como propone la Deconstrucción, no participa de semejante hermenéutica radicalmente negativa.
VILLANUEVA, Darío. “Las criptas de la crítica. Veinte lecturas de la Odisea”. El Cultural. El Mundo. 17-IV-2008.
Hay mucha sabiduría e información en su libro sobre la Odisea, pero también hay sentido del humor. Las criptas de la crítica es un libro que a la postre es un ardiente defensa del perspectivismo. Aunque los valores se transforman radicalmente, no parece ser esto lo que ha ocurrido con esta joven profesora y novelista. Sus pasiones son duraderas. Lleva quince años trabajando en este libro.
ROJO, José Andrés. “Ulises, el primer turista sexual. Un desmitificador ensayo propone veinte lecturas distintas de la “Odisea””. El País. 18-II-2008.
A més de l’esforç per sintetitzar els trets fonamentals de cada corrent, que acompanyi cada descripció d’un excercici d’etil basat en el que s’acaba de d’escriure li dóna al llibre la seva singular personalitat i la seva vessant més creativa. Núria Perpinyà aconsegueix sortir d’aquest tour de force intel.lectual que l’ha obligat a transformar-se (momentàniament) en feminista, deconstructivista, posmoderna, formalista… com una Pessoa de la crítica literària, sense perdre el sentit de l’humor.
NOT, Anton. “Núria Perpinyà assaja vint maneres diferents de llegir”. La Mañana. 17-II-2008.
Gabriel Ferrater. Recepció i contradicció (1997) fa crítica de la crítica. En l’estudi, es constaten els múltiples parers i divisions dels comentaristes de l’obra de Gabriel Ferrater. S’hi analitza la mitificació del poeta i les argumentacions superficials de la majoria dels seus conemporanis. El llibre suposa una deconstrucció escèptica de la crítica catalana. [El llibre és aquí]
Uno de los estudios más atrevidos, provocadores y críticos publicados en los últimos años.
GUILLAMON, Julià. “Crítica literaria sin mandarines”. La Vanguardia. 2-X-2012.
Aquest llibre em sembla que té una vocació enciclopèdica esfereïdora, on et capbusses com qui practica una immersió absoluta, que et fa emergir bocabadat de l’aigua de les seves pàgines, meravellat perquè intueixes que més enllà d’aquest fons que ara has vist hi deu haver belleses que creies inabastables i esglaïat perquè en la immensitat d’aquest mateix fons entens que també hi ha espants insospitables. Admirat, en surts: la Núria Perpinyà ha hagut de viure moltes vides o n’ha hagut de deixar de viure moltes per remenar tant paper amb una destresa semblant? Chapeau, Núria.
ROSANES-CREUS, Pepl. “Núria Perpinyà. Gabriel Ferrater. Recepció i contradicció”. Reduccions. 69-70. Novembre 1998.
Un gran encert del llibre de Perpinyà és el tractament dels materials amb què treballa, defugint l’ordenació cronològica que acostumen a seguir els llibres de recepció.(…) Aquells que apreciïn el llibre de Perpinyà seran, segurament, lectors escèptics que saben veure que, en la crítica literària, allò que es diu no és mai del tot innocents i que en cap cas s’hi han de buscar veritats absolutes.
ALONSO, Helena. “Recepció, contradició i biografia: més sobre Ferrater”. Llengua & Literatura. 10. 1999.
L’autora resulta més convincent que mai. El llibre de Núria Perpinyà, el “to” que es desprèn de la lectura va més enllà de les premisses que es marca i abasta nivells de lectura que ultrapassen els seus propòsits i que afecten, de retruc, tot el teixit de relacions de la literatura i la crítica catalana. La seva irònica manera de sorprendre’s i d’interrogar-se com s’ha produït la recepció de Ferrater així ho fan creure.
SOLER, Marc. “Primer balanç sobre Ferrater”. El Temps. 27-X-1997.
Treball impecable de documentació i d’aportacions i opinions personals. Tot, absolutament tot, és passat per l’ull clínic de Núria Perpinyà.
SALOM, Jeroni. “¿Com hem (mal) llegit Gabriel Ferrater?”. Diari de Mallorca. 31-X-1997.
Aquest estudi compta amb l’innegable valor del rigor metodològic, no en va Núria Perpinyà és una reconeguda professora de Teoria Literària de la Universitat de Lleida. El llibre inclou una exhaustiva anàlisi de les idees ferraterianes i de moltes pífies comeses.
“Quadern”. El País. 25-X-1997
Àlbum Ferrater (1994), escrit conjuntament amb Jordi Cornudella. Presentació selecta de la vida i la obra de Gabriel Ferrater. Inclou material inèdit i documents gràfics. [El llibre és aquí]
Fan venir ganes de llegir-ne més, i no pas per xafarderia, sinó per la raó que apuntava Josep Pla en una carta del 1961: “Vostè té condicions excepcionals per parlar de la gent, per veure i divagar sobre la gent. Ho faci.
BOU, Enric. “Condicions excepcionals”. El País. 23-VI-1994.
La poesia de Gabriel Ferrater (1986), escrit conjuntament amb Xavier Macià, fou el primer assaig complet sobre la poesia de Ferrater, el gran renovador de les lletres catalanes dels anys seixanta. Fou premi d’assaig Josep Vallverdú. [El llibre és aquí]
El libro subraya la importancia de temas hasta hoy poco destacados en la poesía de Ferrater: la búsqueda de la felicidad y el predominio del compromiso individual sobre el compromiso histórico, por ejemplo. (…) Estudio globalmente importante a diferentes niveles y útil, fundamental hoy por hoy.
ORJA, Joan [Pseud. IZQUIERDO, Oriol, SUBIRANA, Jaume; FERNÀNDEZ, Josep-Anton]. “Releer a Gabriel Ferrater”. La Vanguardia. 4-XII-1986.