Des que vaig publicar en castellà Les criptes de la crítica. Vint lectures de l’Odissea l’any 2008, hi hagut novetats en la teoria literària. En aquests quinze anys, els estudis culturals s’han expandit molt. Les noves tendències cada cop són més polítiques i socials. Tant que, sovint, van en detriment de la literatura. No caldria que fos així. Si l’investigador no la deixa de banda i actua com un literat i com un filòleg, les interrelacions poden ser benvingudes. Qualsevol recerca pot ser interessant, si és aprofundida i se centra en les paraules, en la intel·ligència i en la ficció. Quan l’estudiant analitza superficialment un fenomen cultural i intenta opinar com un periodista aficionat o com un sociòleg sense cap formació, el resultat és molt pobre i no diu res que no sabéssim abans.
A Les criptes de la crítica, assenyalo que els estudis literaris del segle XXI caminen cap a la crítica al Sistema (queer theory, postcolonial, crítica institucional); la dissolució de fronteres (races, gèneres, el real & el virtual; el viatge); i la defensa del marginat i del secundari. La idea més respectada és la interrelació. La globalització té molts partidaris a favor, però també en té en contra perquè atempta contra les minories.
Tot i que s’han mantingut les línies mestres que vaig indicar al 2008, crec que pot ser útil per al lector actualitzar-ne els continguts i ordenar-los en aquest esquema, ja que la diversitat de camps de treball és molt gran.
Ara em tocaria il·lustrar cada tendència d’aquest esquema amb un comentari de l’Odissea com faig a la resta de capítols de Les criptes de la crítica perquè es veiés millor de què es tracta. No obstant això, aquesta vegada deixo que siguin vostès qui posin en pràctica aquests nous enfocaments que ens ha dut el segle XXI.
