Â
La grande bellezza (2013) Ă©s un film genial però tĂ© algun defecte. Li perdonem la visiĂł mĂstica de la monja esquelètica perquè estĂ retratant Roma. Ara bĂ©: la idealitzaciĂł del primer amor Ă©s massa tòpica. Posats a idealitzar em quedo amb l’amor efĂmer de Julio Rojas que Matias Bize i Julio Medem van dur a la pantalla.
A l’igual que els llibres i les persones, les pel.lĂcules tambĂ© estan encadenades i formen part de famĂlies. En la cama (2005) de Bize i HabitaciĂłn en Roma (2010) de Medem provenen de L’últim tango a Paris (1972) de Bertolucci. Totes tres sĂłn molt sensuals i tan romĂ ntiques com anti-trobadoresques. L’amor cortès medieval era un festeig molt lent, sovint no consumat, que començava en el platonisme d’un amor de lonh. Aquesta llunyania geogrĂ fica i jerĂ rquica anava minvant gradualment segons un ritual fix, grĂ cies als insistents requeriments del pretendent. A voltes, es passava de la divinitzaciĂł de la midons al contacte fĂsic; amb tot i amb això, la majoria de cops no s’anava mĂ©s enllĂ de tocar-se les mans i d’algun bes puritĂ .