La Vénus à fourrure de Polanski dóna bon rotllo. Nymphomaniac (2013) de Lars von Trier, no. De La grande bellezza, en surts tocat. I d’En la cama i Room in Rome, força trist.
SĂłn pel.lĂcules recents sobre sexe; totes, excel.lents. No Ă©s una casualitat de la cartellera: rara Ă©s la història on no n’hi ha. NomĂ©s que, unes sĂłn mĂ©s bones que unes altres. La de Polanski Ă©s la mĂ©s literĂ ria. MĂ©s que l’italiana, fins i tot; una re-recreaciĂł del Don Juan, amb un vell Casanova felliniĂ que balla disco amb la jet per no escoltar el memento mori. La de Lars von Trier Ă©s la mĂ©s dura i antieròtica. El sexe de la nimfòmana Ă©s una condemna. Charlotte Gaingsbourg carda sens parar, amb cent, amb mil, perquè Ă©s la seva addicciĂł. En la pel.lĂcula de Lars von Trier, el sexe Ă©s un problema individual; mentre que, en la de Polanski, Ă©s un joc absorbent entre dos.