El vertigen de la passió amorosa

Aiguille verte, Alps

El títol d’Al vertigen fa referència al vertigen dels cims i de l’amor. En ambdós casos, el precipi és a tocar. La contracció “al” és una dedicatòria a l’excés i, alhora, indica el moviment irrefrenable cap a la destrucció que defineix la passió. Tot i sabent el perill que corre i que el final pot ser terrible, l’home apassionat en lloc de frenar i reprimir-se, accelera. Víctima de la seva addicció, li és fidel. El que més s’estima (la muntanya, una dona) l’elevarà als cels i experimentarà moments sublims; després, però, ho pagarà i amb escreix.

«Drug en rus vol dir ‘amic’; i en anglès, ‘droga’», diu Irena Besikova.

Christophe Huet: Les Revenants

Al VERTIGEN (fragments)

Véns, m’estimes, te’n vas.
Tan ràpid que ningú no se n’adona.
Tornes, em beses, riem.
No ens veuen. No existim.
Som converses entretallades. Idees que no farem.
Pujo de pressa, t’abraço.
I en uns segons, amor perillós, no som res.
La nostra història no pot tenir noms. Ni dates.
S’han d’esborrar els llocs. Ni una pista.
No mirar-nos. Ocultar que estem bojos.
¿Quants cops haurà passat?
Segles d’amants clandestins.

…

Cada encontre sembla el primer. I l’últim. El nerviosisme em devora.
D’una banda, el neguit feliç. Del nou. De començar. De la gosadia. De l’impuls. Del desconegut. Del desconeixement de l’altre. Del desig que m’eriça la pell.
D’una altra, la por. La incertesa. Perquè pot ser l’última. Perquè no hi ha futur.

…

Ve cap a mi com si cada cop fos la primera vegada.
I no avencéssim. Només recomencéssim.
No és dolent. No encara.
Com si el primer neguit es reproduís en cada ocasió.
Vaig cap a ell com si fos el nostre comiat.
Urgent. Amb dolor. Desesperada.
Ho pot ser.
Que mai més ens abracem.
Que ja s’hagi acabat.

…

Era el primer cop que maleïa ser una esportista, que s’adonava que l’escalada era una droga que li feia molt mal, que l’apartava de tothom, que la convertia en un ésser estrany i obsessiu. La seva manera de viure era anormal, cruel, desencaminada. Les muntanyes la tenien posseïda, eren una temptació encegadora. S’arruïnava per elles, renunciava a tot per elles, els lliurava la seva passió prenent-la a amics i amants. Era un vici criminal i estèril, sempre al vertigen, que li reclamava més i més.

…

Ets la meva droga, amiga meva. Em cals, estic enganxat a tu, penso en tu contínuament, no puc existir sense tu.