Sam Abrams: Teatre i literatura
Amb Els Cal.lígrafs, la gran novel.lista i teòrica de la literatura, Núria Perpinyà, ha sentit la seducció poderosa del teatre escrit i representat. (…) És una obra de tremp i d’ambició. El text es pot llegir com una diatriba raonada contra el sistema universitari i com una defensa ardida de la creativitat artística.
Ada Castells: Recerca de l’excel.lència
El llibre planjeja: la crisi de les humanitats, la supeditació del món del coneixement al món de l’empresa, el descrèdit de l’excel.lència, la burocratització ridícula. (…) A Núria Perpinyà li agrada arriscar-se en el límit dels gèneres.
Ramon Rubinat: Un relat crepuscular
Presenciar que el nostre llegat (que té més de cinc mil anys s’esvairà en un no-res elemental i ximple) converteix la nostra mort en un tràmit injust (…) Els dramaturgs ens posen al davant el drama de la vida: no és just i ens hi revoltem… de manera estèril, vet aquí la tragèdia. A l’altra banda del somrís, que és una petita desconnexió, hi ha la derrota. Riem perquè és l’últim que ens queda.
Els actors/personatges:
Imma Colomer: excepcional. Parla de manera cuneïforme… allò que diu, a més de sentir-ho, diria que ho podem veure. Té una dicció escultòrica, aquesta actriu.
Pep Planas va estar grandiós. L’actor ens transmet perfectament la inconsistència dels homes i dels seus discursos.
Ferran Farré és àgil (…) ha de mantenir en equilibri un triangle format per l’erudició, la seducció i el discurs trangressor.
Núria Casado té una funció micròfon, quan ella s’apropa als altres personatges, els permet que parlin; (…) perfecta, fent de personatge moderat.
Xavier Pla: La firma i la lletra
Els cal·lígrafs és una obra sobre les lletres en el doble sentit de la paraula. D’una banda, sobre la tan esbombada crisi de les humanitats. De l’altra, és una obra sobre l’escriptura i la seva interpretació, sobre els copistes i els caixistes, sobre els papirs, els manuscrits, sobre la ploma i la impremta. (…) La facilitat de l’autora per fixar-se un camp d’estudi, apamar-lo, teoritzar-lo, contradir-lo, i, després, recrear-lo fins a exhaurir-lo és simplement admirable.
Emili Balldelou: Doctor doctori lupissimus
Los personajes nos recuerdan a los aristócratas en peligro de extinción de Chejov: como el jardín de los cerezos, el departamento de escritura antigua se desintegra como parte de un mundo que ya forma parte del pasado.
Carme Miró: Els Cal.lígrafs
En la novel.la Una casa per compondre (2011), l’escriptora lleidatana ja va explorar amb una vigorosa imaginació les estructures emocionals que sustenten l’art. Núria Perpinyà, professora de teoria literària, ordeix la seva pròpia trama creativa. Compon arquitectura, música, lletres i, ara, una obra en cinc actes.
Els Cal.lígrafs esdevé una crònica de la quieta escriptura encontrada amb el desgavell vital que es dóna en la vida acadèmica, en la complexa relació entre l’ensenyant i l’aprenent. (…) La contrarietat i la contradicció es manifesten de forma persistent en l’obra de Perpinyà.
PREMSA I REVISTES
CASTELLS, Ada. “Un tros de conversa amb Núria Perpinyà”. Avui, 24-V-2012. [7 PDF]
MIRÓ, Carme. “Els Cal.lígrafs”. Sonograma Magazine. [6 PDF]
CASTELLS, Ada. “Recerca de l’excel.lència”, La Vanguardia, 29-II-2012.
VÀZQUEZ, Gerard. “Els Cal.lígrafs”. Hamlet, 18. 15-VII-2011.
CASAMAJÓ, Gemma. “Els Cal.lígrafs”. Ara. Time Out, 30. 19-25 juny 2011.
ABRAMS, Xavier. “Teatre i literatura”. El Mundo. 9-VI-2011. [5 PDF]
PLA, Xavier. “La firma i la lletra”. Avui. 6-VI-2011. [4 PDF]
RUBINAT, Ramon. “«Els cal·lígrafs», de Núria Perpinyà. Impressions d’un espectador tràgicament satisfet”. Arts. Revista del Cercle de Belles Arts, 33. 2010. [3 PDF]
BALLDELLOU, Emili. “Doctor doctori lupissimus”. Segre. 28-X-2010. [2 PDF]
BANYERES, Roser. “És una obra atípica, original i actual que crida l’atenció”. Segre. 14-XII-2010. [1 PDF]
METAUTE, Lorena. “Entrevista: Núria Perpinyà”. Segre. 31-I-2010.
BLOGS A INTERNET
BARBANY, Pep, “Lluita intel.lectual sense ànima”, Attrezzo. El teatre dins d’un bloc. 14-XI-2010.