Resum d’Una casa per compondre (2001)
La pianista OlĂvia Kesler busca la seva casa i un refugi que l’inspiri per compondre. La recerca no Ă©s fĂ cil. Res no la satisfĂ prou. L’artista es resisteix a confinar-se en un cau insĂpid. Al llarg d’un periple immobiliari ple de sorpreses, que Ă©s un viatge musical i al mateix temps una odissea arquitectònica, seguim pas a pas els neguits i els pensaments de la pianista. En la seva apassionada quĂŞte, la senyora Kesler s’endinsa en veĂŻnats delirants i es perd en barris poc recomanables. Una casa per compondre Ă©s una reflexiĂł sobre la creaciĂł i sobre la bellesa, i sobre l’obsessiĂł i la lletjor que en resulta. L’autora defensa els mĂşsics i arquitectes que no es limiten a repetir fĂ cils melodies ni a construir blocs horribles, sinĂł que s’arrisquen desprĂ©s de trencar-s’hi el cap. El llibre tambĂ© Ă©s un viatge d’una dona autosuficient i excèntrica que s’aparta del comĂş de la gent i aposta per l’amor i l’art.
Les cases d’aquesta història es divideixen en tres grups: les verticals, les horitzontals i les fragmentades. L’ideal, la realitat, la crisi.
Un retrat del nostre temps: el problema de la vivenda
A Una casa per compondre, Perpinyà s’acara amb un problema actual: la vivenda. Per bé que la recerca d’un lloc per viure és una aspiració eterna de qualsevol ésser viu, a finals del segle XX, bona part de l’economia del món occidental i, d’Espanya en particular, orbita al voltant de l’especulació immobilià ria. La sobrevaloració del fenomen serà una de les causes de la crisi econòmica i existencial de principis del segle XXI.
La casa és el nostre mirall: Ensenya’m on vius i et diré qui ets
Cada casa és una imatge del món. Una imago mundi. Cadascú s’identifica amb la seva casa. Digues quina casa tens i et diré qui ets. El pagès s’identifica amb la seva terra, el comerciant amb la seva botiga. Però la Kesler no té mirall, no sap on identificar-se. És una mena d’apà trida, d’heroïna desenllarada.
Una casa per compondre és, a més d’una novel.la, un assaig sobre la phenomenology and psychology of home. Els arquitectes i pensadors sobre el tema que més agraden a Perpinyà són: Amos Rapoport, Mario Gaviria, Juhani Pallasmaa, Oscar Tusquets, Tom Wolfe, Witold Rybczynski, Gerhard Schwab, Otto Bollnow, Pietilä, Lloyd Wright, Gehry, Niemeyer, Zaha Hadid, Jeab Dollfus, Stephen Gardiner, Georges Perec i l’Eupalinos de Valéry.
Un nou gènere: la novel.la fragmentada
Aquest llibre no Ă©s ben bĂ© una novel.la, però tampoc no sĂłn contes. Els contes van ficant-se, progressivament, en mĂ©s històries (les primeres sĂłn mĂ©s simples, les Ăşltimes mĂ©s embolicades), i, a poc a poc, capĂtol a capĂtol, van teixint una història comuna, a la manera d’una novel.la de contes engalzats, tal com els pisos independents d’un edifici construeixen tots junts una sola casa. Si els gèneres literaris ens ho permetessin, la podrĂem anomenar «novel.la en sèrie», «novel.la fragmentada» o composite novel. A mesura que el lector llegeixi els contes, se li aniran convertint en capĂtols. És la lectura qui transforma els contes en una novel.la. La novel.la latent comença a manifestar-se cap a la meitat del llibre. AixĂ com anem llegint, la sensaciĂł fragmentada es va esvaint i el pes novel.lĂstic es fa mĂ©s preeminent. Com mĂ©s avancem, menys independents veiem les històries, i, mĂ©s s’enforteix el fil conductor que les conglomera: una buscadora de pisos, una irònica observadora anomenada OlĂvia Kesler.
 La música com a acte creatiu
La mĂşsica Ă©s un luxe inĂştil com la literatura. Una casa per compondre estĂ recorreguda per diversos leitmotive de sonoritats literĂ ries que es van entrellaçant al llarg de l’obra i evocant les recurrències expressives tan caracterĂstiques de Wagner o Beethoven. Vegem-ne algunes: la Kesler Ă©s una buscadora de soroll… TĂ© un piano de mitja cua, tallat com l’art i el sexe escapçat… És com la SalomĂ© tallant el cap del seu amant… Les mans i els amants… La intimitat de tocar amb els ulls tancats… La pianista que toca per diners, davant els poderosos i a les ordres de, com si fos una prostituta…
Un totxo Ă©s un totxo Ă©s un totxo evoca a la baixa: una rosa Ă©s una rosa Ă©s una rosa de Gertrude Stein, i oposa l’art a la dura realitat; amb les variacions que se’n deriven: una finestra que Ă©s un fugir que Ă©s una porta…
Â
Estèticament, aquest llibre admira la mĂşsica per a piano des de Schubert fins a l’actualitat, passant per Chopin, Liszt i Debussy, aixĂ com la mĂşsica barroca de Marais, els quartets de corda i l’avantguarda arquitectònica i musical. No pas tota, però. PerpinyĂ no sintonitza amb Bruno Maderna ni amb Messian, però sĂ amb “CarrĂ© for four orchestras and four choirs”, “Microfonia” i “Stimmung” de Stockhausen; amb el “Tea-party” i la versiĂł del “Fandango” de Soler de Tomas Marco; amb Joan Ginjoan, Fátima Miranda, “Le marteau sans maĂ®tre” de Boulez, “Roig” d’Albert SardĂ , l’”Ionització” de Varese, la “Primera construcciĂł (en metall)” de Cage, l’”Elegia per a corn i piano” de Poulenc, Lutoslawski, Nyman, Carles Santos, etc. La “Kreisleriana” de Schumann li sembla fluixa; en canvi, l’opus 47, la “Sonata a Kreutzer” de Beethoven li sembla deliciosa, sobretot el primer i tercer moviment. Com a melòmans i crĂtics musicals propers destacaria a T.W. Adorno, Carme MirĂł, JosĂ© Iges i GarcĂa del Busto.
Conversa entre NĂşria PerpinyĂ i Carme MirĂł (Directora d’orquestra) a propòsit de la novel.lista M. Ă€ngels Anglada: “Vibrar per ressonĂ ncia”.Â
La fotografia i la uniĂł de les arts
La novel.la fa una defensa de la uniĂł de les arts. A Una casa per compondre es fon la literatura, la mĂşsica, l’arquitectura i la fotografia. El llibre estĂ acompanyat d’una galeria d’imatges d’edificis i d’ambients de Manu Bausc que il.lustren cadascun dels capĂtols del llibre.
Al 2002, un any desprĂ©s de la publicaciĂł d’Una casa per compondre, apareix al mercat les Variacions Diabelli de Beethoven interpretades pel pianista Uri Caine. Cadascuna de les trenta-tres variacions va il.lustrada amb el dibuix d’una casa diferent. La sintonia no podia ser mĂ©s adient.
Â
Art i literatura de cases
La cruĂŻlla entre les cases i l’art (escultura, literatura, teatre) Ă©s apassionant. PerpinyĂ recomana: “Casa de fum” (2004) de Javier Vallhonrat; les cases de gasa de Do-Ho Suh; la comèdia Rajoles (1999) de Desola, les pel.lĂcules En construcciĂł (2000) de Guerin, Casa d’arena i boira (2003), Cinc metres quadrats (2011) i El pianista (2001) de Polanski; la novel.la La pianista (1983) de Jelinek; el poemari Casa invadida (1995) de JimĂ©nez Millán i molts poemes de Joan Margarit, el poeta i arquitecte que va presentar Una casa per compondre al 2001. Com a creadors literĂ rio-musicals cal col.locar en un lloc d’honor Kundera i Bernhard i Els inconsolables (1995) d’Ishiguro. Les exposicions del CCCB de Barcelona, “Les cases de l’à nima” i “Rèquiem per una escala”, coetĂ nies a l’apariciĂł del seu llibre, foren excel.lents.
Conversa amb Dolors Miquel, Jorge CarriĂłn i Manuel Guerrero sobre Una casa per compondre (Cicle de narradors contemporanis. Llibreria Robafaves. MatarĂł, 29 maig 2003).
Georges Perec, “De la difficulté qu’il y a à imaginer une Cité idéale”, Penser/Classer, 1981.
Je n’aimerais pas vivre en Amérique mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre à la belle étoile mais parfois si
J’aimerais bien vivre dans le cinquième mais parfois non
Je n’aimerais pas vivre dans un donjon mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre d’expédients mais parfois si
J’aime bien vivre en France mais parfois non
J’aimerais bien vivre dans le Grand Nord mais pas trop longtemps
Je n’aimerais pas vivre dans un hameau mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre à Issoudun mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre sur une jonque mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre dans un ksar mais parfois si
J’aurais bien aimé aller dans la Lune mais c’est un peu tard
Je n’aimerais pas vivre dans un monastère mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre au « Négresco » mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre en Orient mais parfois si
J’aime bien vivre à Paris mais parfois non
Je n’aimerais pas vivre au Québec mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre sur un récif mais parfois s
Je n’aimerais pas vivre dans un sous-marin mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre dans une tour mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre avec Ursula Andress mais parfois si
J’aimerais vivre vieux mais parfois non
Je n’aimerais pas vivre dans un wigwam mais parfois si
Je n’aimerais pas vivre à Xanadu mais même, pas pour toujours
Je n’aimerais pas vivre dans l’Yonne mais parfois si
Je n’aimerais pas que nous vivions tous à Zanzibar mais parfois si
Compra Una casa per compondre:Â
  Â