Comentaris Mistana

Maria Dasca: Mistana

Mistana és una ficció desmesurada, tràgica i còmica alhora, plena de propòsits rupturistes que entronquen amb l’avantguarda d’entreguerres (…) La novel.la distorsiana el concepte d’identitat i el problematitza relacionant-lo amb una vida comunitària desolada i devastadora.

Julià Guillamon: Vértigo en la niebla

Mistana es un libro muy especial. Por el paisaje misterioso e invisible (…). Por los cambios de personalidad, motivados por la variación de los humores, que lleva a hombres y mujeres a la locura. Por el clima de intriga permanente, sexual y de poder. (…) Después de tres libros de ficción, Perpinyà parece haber dado con la fórmula adecuada para expresar la variedad de sus intereses y la avasallante complejidad de su mundo interior.

Xavier Cortadellas: Mistana

Mistana és una novel.la lírica i sorprenent, intimidadora i suggeridora, difícil perquè, tal com es demana Maud Lalage, “com es pot fer una escultura de la boira, un objecte sense forma”?  (…) És una aposta radical a favor de l’art i la literatura.

Ponç Puigdevall: L’estímul de la dificultat

Núria Perpinyà és una ferma partidària de la literatura que representa un esforç voluntariós per aconseguir que el lector pateixi amb gust, que faci treballar les molècules del pensament i que cada pàgina signifiqui l’ascensió a una muntanya crispada sotmesa a totes les adversitats metereòlogiques inimaginables. (…) Núria Perpinyà ha escrit una novel.la dura i incòmoda de pair, però la veu narradora que idea amb astúcia i eficàcia va carregada d’alta intensitat humorística. (…) Mistana és un àmbit geogràfic fosc i desdibuixat on es produeixen una multitud d’avatars regits per una mena d’atzar kafkià.

Anton Not: Per escriure bé no hi ha res prohibit

L’escenografia del poble em fan pensar en la novel.la gòtica, fins i tot en el sentit que Mario Vargas Llosa anomena novel.la gòtica la Història de l’ull de Georges Bataille.  (…) “Mistana no està dominada per cap força sobrenatural, ni per monstres ni per espectres. La irracionalitat no ve de fora, sinó de dins. Tota l’angoixa que hi ha és real.” (…) El tema clau del llibre es troba formulat en una intervenció del narrador a la pàgina 86: “Què és la fantasia? ¿Un refugi contra un medi hostil o el naixement natural i bondadós d’una persona a la vida?”

Enric Bou: Para supervivientes

En un ambiente enrarecido, lejos del mundo, pero que se le parece tanto que deja a Franz Kafka como un aprendiz de la incertidumbre de la cotidianidad. (…) [hallamos] la escritura magmática, típica de la autora, de largos círculos concéntricos que envuelven al lector,  como melodías de jazz.

Lluïsa Julià: Mistana

Amb un suport mític clar, Mistana esdevé un món simbòlic, esperpèntic, antropofàgic, que analitza la complexa realitat que vivim. (…) La novel.la s’estructura en nou capítols –o cercles- seguint el purgatori dantesc. Cada capítol rep el nom d’un qualificatiu atribuït a la boira: perduda cega, maligna, etèria, humida, quieta, dement, menor i, finalment, tràgica. (…) Per una banda fa somriure, per l’altra esborrona; és el to propi d’una autora i una obra ambicioses.

 Estripsipedaços: Mistana (amb el peu dret)

Mistana és una novel.la que és alhora un munt de coses:  un homenatge a la boira lleidatana, una reflexió sobre la bogeria, sobre la capacitat d’adaptació dels éssers humans, sobre la necesitat d’autoenganyar-se per sobreviure als horrors més grans. I alhora sobre la necesitat de la veritat per no embogir del tot. Mistana també és una novel.la carregada de realisme màgic. I que cavalca al damunt d’un text mil.limetrat que aconsegueix d’imprimir-li un ritme endimoniat. (…) Mistana és una gran novel.la, brillant i sorprenent. És una novel.la totalment original nascuda de l’únivers personal de l’autora. Sense dreceres, sense facilitats, sense manuals ni guies.  Mistana és Univers Perpinyà 100%.

Ramon Rubinat: Mistana

Costa de situar el poble. Sembla un Stonehenge boirós però el caràcter és mediterrani. L’alcalde anarquista em cau molt bé. M’agraden les seves cabòries. Ara: allò de la nena posa els pèls de punta. Esfereeix. Simbert és el salvador que no salva, l’inadaptat, el gegant de la ciutat que arriba a Mistana i li balla el cap i balla amb el cap. El llibre és ple d’expressions polisèmiques que ajuden a desdramatizar. Amb un efecte molt inquietant: com si algú et fes pessillogues mentre un altre et llegeix la teva sentència de mort.

DEBAT

Col.loqui sobre ciutats imaginàries. Girona, 19 abril 2015. Festival Mot. Sobre Mistana des de minuts:  42, 53, 59.

PREMSA I REVISTES

DASCA, María. “Mujeres de palabras. Escritoras catalanas hoy”. Ínsula. 871. Juliol 2019. [PDF]

CASTELLS, Ada. “Ens confirmem en la raresa”. La República de les Lletres. 4. 2019. [PDF]

NOT, Anton. “Per escriure bé no hi ha res prohibit”. La Mañana. 16-IV-2006. [11 PDF]

“Ramiro Pinilla y Núria Perpinyà ganan los premios de la Crítica”. La Vanguardia. 2-IV-2006.

SÀEZ, Anna. “Núria Perpinyà guanya el premi de la Crítica per la claustrofòbica «Mistana»”. Segre. 2-IV-2006.

JULIÀ, Lluïsa. “Tria personal: Mistana”, Serra d’Or, gener 2006. [10 PDF]

PINO ESTIVILL, Ester. “Narrativa catalana. Mistana. Núria Perpinyà”. Lateral, 132. Diciembre 2005. [9 PDF]

DASCA, Maria. “Mistana” “Guia de lectura”. Revista de Catalunya, 210. Novembre 2005. [8 PDF]

ISERN, Joan Josep. “Una novela hipnòtica i radical”. Avui. 12-X-2005. [7 PDF]

NADAL SUAU. “Mistana boirosa”. Llegir. 10-X-2005.

SARRIAS, Cristobal. “Una gran soledat”. Catalunya cristiana. Setembre 2005.

CORTADELLAS, Xavier. “Bocins de temps”. Presència. 12-VIII-2005. [6 PDF]

CASTELLS, ADA. “Núria Perpinyà novel.la l’absurd enmig de la boira”. Avui. 23-VII-2005. [5 PDF]

HERNÀNDEZ, Gaspar. “Deliris i paisatges”. El Punt. 21-VII-2005.

BOU, Enric. “Para supervivientes”. El Periódico. 14-VII-2005. [4 PDF]

GUILLAMON, Julià. “Vértigo en la niebla”. Culturas. La Vanguardia. 6-VII-2005.

BONADA, Lluís. “Amb la religió perspectivista puc veure la boira de nou maneres”. El Temps. 3-VII-2005. [3 PDF]

OBIOLS, Isabel. “Núria Perpinyà relaciona niebla y locura en la novela “Mistana’”. El Pais. 26-VI-2005.

PUIGDEVALL, Ponç. “L’estímul de la dificultat”. El País. 23-VI-2005. [2 PDF]

“Núria Perpinyà canvia d’editorial i s’endinsa en el realisme màgic amb «Mistana»”. El Punt. 19-VI-2005

VILAWEB. “Amb la boira, contra la boira, sota la boira…”. 15-VI-2005.

”La “sombra” del autor en la nueva novela de Núria Perpinyà, «Mistana»”. Segre. 15-VI-2005

PIÑOL, Rosa Maria. “Núria Perpinyà utiliza la niebla como eje de una novela simbólica”. La Vanguardia. 15-VI-2005.

FONT, Marc. “Núria Perpinyà, escriptora.”. Canvi 16. 11-VI-2005. [1 PDF]

BANYERES, Roser. “Núria Perpinyà s’endinsa en la fantasia en la seva tercera novel.la”. Segre. 22-V-2005.

RÀDIO

Catalunya Ràdio. Eva Piquer. Lectures desacomplexades. 2-V-2006.

Catalunya Ràdio. Emili Teixidor. Juliol 2005.

Ràdio Hospitalet. Jaume Garcia. Els matins del Cotton. 8-VII-2005.

Ser Catalunya. Pilar Argudo. Punt de llibre. El balcó. 1-VII-2005.

Ràdio Terrassa. Oriol Carreras. Prent-ho com vulguis. 23-VI-2005.

Catalunya Cultura, Jordi Cervera. 21-VI-2005.

TELEVISIÓ

Barcelona TV. Judit Mulet / Emili Manzano. “Saló de lectura”, “Mistana, de Núria Perpinyà”. 12-VII-2007.

La Manyana TV. Francesc Guillaumet. Juny 2006.

Lleida TV. Ramon Rubinat. La Divina Comèdia. “Primers auxilis: Mistana”. 7-IV-2006.

BLOGS A INTERNET

“Mistana (amb el peu dret)”. “Estripsipedaços”. Granollers, 16 juliol 2009

VILLACH, David. “Perdiendo el tiempo”. http://perdenteltemps.blogspot.com/

D’ALTRES

Antonio Galeote, fotògraf: “Núria Perpinyà a Mistana (Lleida)” “Escriptors, amics” (2009).