Maria Dasca: Mistana
Mistana Ă©s una ficciĂł desmesurada, trĂ gica i còmica alhora, plena de propòsits rupturistes que entronquen amb l’avantguarda d’entreguerres (…) La novel.la distorsiana el concepte d’identitat i el problematitza relacionant-lo amb una vida comunitĂ ria desolada i devastadora.
JuliĂ Guillamon: VĂ©rtigo en la niebla
Mistana es un libro muy especial. Por el paisaje misterioso e invisible (…). Por los cambios de personalidad, motivados por la variaciĂłn de los humores, que lleva a hombres y mujeres a la locura. Por el clima de intriga permanente, sexual y de poder. (…) DespuĂ©s de tres libros de ficciĂłn, PerpinyĂ parece haber dado con la fĂłrmula adecuada para expresar la variedad de sus intereses y la avasallante complejidad de su mundo interior.
Xavier Cortadellas: Mistana
Mistana Ă©s una novel.la lĂrica i sorprenent, intimidadora i suggeridora, difĂcil perquè, tal com es demana Maud Lalage, “com es pot fer una escultura de la boira, un objecte sense forma”? (…) És una aposta radical a favor de l’art i la literatura.
Ponç Puigdevall: L’estĂmul de la dificultat
NĂşria PerpinyĂ Ă©s una ferma partidĂ ria de la literatura que representa un esforç voluntariĂłs per aconseguir que el lector pateixi amb gust, que faci treballar les molècules del pensament i que cada pĂ gina signifiqui l’ascensiĂł a una muntanya crispada sotmesa a totes les adversitats metereòlogiques inimaginables. (…) NĂşria PerpinyĂ ha escrit una novel.la dura i incòmoda de pair, però la veu narradora que idea amb astĂşcia i eficĂ cia va carregada d’alta intensitat humorĂstica. (…) Mistana Ă©s un Ă mbit geogrĂ fic fosc i desdibuixat on es produeixen una multitud d’avatars regits per una mena d’atzar kafkiĂ .
Anton Not: Per escriure bé no hi ha res prohibit
L’escenografia del poble em fan pensar en la novel.la gòtica, fins i tot en el sentit que Mario Vargas Llosa anomena novel.la gòtica la Història de l’ull de Georges Bataille. (…) “Mistana no estĂ dominada per cap força sobrenatural, ni per monstres ni per espectres. La irracionalitat no ve de fora, sinĂł de dins. Tota l’angoixa que hi ha Ă©s real.” (…) El tema clau del llibre es troba formulat en una intervenciĂł del narrador a la pĂ gina 86: “Què Ă©s la fantasia? ÂżUn refugi contra un medi hostil o el naixement natural i bondadĂłs d’una persona a la vida?”
Enric Bou: Para supervivientes
En un ambiente enrarecido, lejos del mundo, pero que se le parece tanto que deja a Franz Kafka como un aprendiz de la incertidumbre de la cotidianidad. (…) [hallamos] la escritura magmática, tĂpica de la autora, de largos cĂrculos concĂ©ntricos que envuelven al lector,  como melodĂas de jazz.
LluĂŻsa JuliĂ : Mistana
Amb un suport mĂtic clar, Mistana esdevĂ© un mĂłn simbòlic, esperpèntic, antropofĂ gic, que analitza la complexa realitat que vivim. (…) La novel.la s’estructura en nou capĂtols –o cercles- seguint el purgatori dantesc. Cada capĂtol rep el nom d’un qualificatiu atribuĂŻt a la boira: perduda cega, maligna, etèria, humida, quieta, dement, menor i, finalment, trĂ gica. (…) Per una banda fa somriure, per l’altra esborrona; Ă©s el to propi d’una autora i una obra ambicioses.
 Estripsipedaços: Mistana (amb el peu dret)
Mistana Ă©s una novel.la que Ă©s alhora un munt de coses:  un homenatge a la boira lleidatana, una reflexiĂł sobre la bogeria, sobre la capacitat d’adaptaciĂł dels Ă©ssers humans, sobre la necesitat d’autoenganyar-se per sobreviure als horrors mĂ©s grans. I alhora sobre la necesitat de la veritat per no embogir del tot. Mistana tambĂ© Ă©s una novel.la carregada de realisme mĂ gic. I que cavalca al damunt d’un text mil.limetrat que aconsegueix d’imprimir-li un ritme endimoniat. (…) Mistana Ă©s una gran novel.la, brillant i sorprenent. És una novel.la totalment original nascuda de l’Ăşnivers personal de l’autora. Sense dreceres, sense facilitats, sense manuals ni guies.  Mistana Ă©s Univers PerpinyĂ 100%.
Ramon Rubinat: Mistana
Costa de situar el poble. Sembla un Stonehenge boirós però el carà cter és mediterrani. L’alcalde anarquista em cau molt bé. M’agraden les seves cabòries. Ara: allò de la nena posa els pèls de punta. Esfereeix. Simbert és el salvador que no salva, l’inadaptat, el gegant de la ciutat que arriba a Mistana i li balla el cap i balla amb el cap. El llibre és ple d’expressions polisèmiques que ajuden a desdramatizar. Amb un efecte molt inquietant: com si algú et fes pessillogues mentre un altre et llegeix la teva sentència de mort.
DEBAT
Col.loqui sobre ciutats imaginĂ ries. Girona, 19 abril 2015. Festival Mot. Sobre Mistana des de minuts: Â 42, 53, 59.
PREMSA I REVISTES
DASCA, MarĂa. “Mujeres de palabras. Escritoras catalanas hoy”. ĂŤnsula. 871. Juliol 2019. [PDF]
CASTELLS, Ada. “Ens confirmem en la raresa”. La RepĂşblica de les Lletres. 4. 2019. [PDF]
NOT, Anton. “Per escriure bĂ© no hi ha res prohibit”. La Mañana. 16-IV-2006. [11 PDF]
“Ramiro Pinilla y NĂşria PerpinyĂ ganan los premios de la CrĂtica”. La Vanguardia. 2-IV-2006.
SĂ€EZ, Anna. “NĂşria PerpinyĂ guanya el premi de la CrĂtica per la claustrofòbica «Mistana»”. Segre. 2-IV-2006.
JULIÀ, Lluïsa. “Tria personal: Mistana”, Serra d’Or, gener 2006. [10 PDF]
PINO ESTIVILL, Ester. “Narrativa catalana. Mistana. Núria Perpinyà ”. Lateral, 132. Diciembre 2005. [9 PDF]
DASCA, Maria. “Mistana” “Guia de lectura”. Revista de Catalunya, 210. Novembre 2005. [8 PDF]
ISERN, Joan Josep. “Una novela hipnòtica i radical”. Avui. 12-X-2005. [7 PDF]
NADAL SUAU. “Mistana boirosa”. Llegir. 10-X-2005.
SARRIAS, Cristobal. “Una gran soledat”. Catalunya cristiana. Setembre 2005.
CORTADELLAS, Xavier. “Bocins de temps”. Presència. 12-VIII-2005.Â
[6 PDF]
CASTELLS, ADA. “Núria Perpinyà novel.la l’absurd enmig de la boira”. Avui. 23-VII-2005. [5 PDF]
HERNÀNDEZ, Gaspar. “Deliris i paisatges”. El Punt. 21-VII-2005.
BOU, Enric. “Para supervivientes”. El Periódico. 14-VII-2005. [4 PDF]
GUILLAMON, Julià . “Vértigo en la niebla”. Culturas. La Vanguardia. 6-VII-2005.
BONADA, LluĂs. “Amb la religiĂł perspectivista puc veure la boira de nou maneres”. El Temps. 3-VII-2005. [3 PDF]
OBIOLS, Isabel. “Núria Perpinyà relaciona niebla y locura en la novela “Mistana’”. El Pais. 26-VI-2005.
PUIGDEVALL, Ponç. “L’estĂmul de la dificultat”. El PaĂs. 23-VI-2005. [2 PDF]
“Núria Perpinyà canvia d’editorial i s’endinsa en el realisme mà gic amb «Mistana»”. El Punt. 19-VI-2005
VILAWEB. “Amb la boira, contra la boira, sota la boira…”. 15-VI-2005.
”La “sombra” del autor en la nueva novela de Núria Perpinyà , «Mistana»”. Segre. 15-VI-2005
PIÑOL, Rosa Maria. “Núria Perpinyà utiliza la niebla como eje de una novela simbólica”. La Vanguardia. 15-VI-2005.
FONT, Marc. “Núria Perpinyà , escriptora.”. Canvi 16. 11-VI-2005. [1 PDF]
BANYERES, Roser. “Núria Perpinyà s’endinsa en la fantasia en la seva tercera novel.la”. Segre. 22-V-2005.
RĂ€DIO
Catalunya RĂ dio. Eva Piquer. Lectures desacomplexades. 2-V-2006.
Catalunya RĂ dio. Emili Teixidor. Juliol 2005.
RĂ dio Hospitalet. Jaume Garcia. Els matins del Cotton. 8-VII-2005.
Ser Catalunya. Pilar Argudo. Punt de llibre. El balcĂł. 1-VII-2005.
RĂ dio Terrassa. Oriol Carreras. Prent-ho com vulguis. 23-VI-2005.
Catalunya Cultura, Jordi Cervera. 21-VI-2005.
TELEVISIĂ“
Barcelona TV. Judit Mulet / Emili Manzano. “Saló de lectura”, “Mistana, de Núria Perpinyà ”. 12-VII-2007.
La Manyana TV. Francesc Guillaumet. Juny 2006.
Lleida TV. Ramon Rubinat. La Divina Comèdia. “Primers auxilis: Mistana”. 7-IV-2006.
BLOGS A INTERNET
“Mistana (amb el peu dret)”. “Estripsipedaços”. Granollers, 16 juliol 2009
VILLACH, David. “Perdiendo el tiempo”. http://perdenteltemps.blogspot.com/
D’ALTRES
Antonio Galeote, fotògraf: “NĂşria PerpinyĂ a Mistana (Lleida)” “Escriptors, amics” (2009).