Deconstrucció amorosa d’una llegenda

23 April, 2015 by Nuria

Saint_George_and_the_Dragon_by_Paolo_Uccello_(Paris)_01

Ucello: Sant Jordi i el Drac (1470)

¿Què hi tinc a veure amb matar animals i aixafar pagans? Sóc la capa sobreposada que hi és i no hi és.

La capa inestable s’envola i mou la llegenda. Els fulls mal ensivellats s’enlairen.

El cavall s’encabrita contra els ídols. Les potes renillen de força.

Ni sóc santa ni militar. Ni prego ni mato. Només sóc un altre Uccello exhumant la vella història.

Quan sant Jordi era un superheroi, les nenes no llegíem Batman. Vinc de la postguerra: voler fer d’amazona era picar massa alt.

Cavalleressa sona malament. On no n’hi ha hagut, no en pot rajar. Ho sento per les dones i pels cavalls que ens hem perdut.

El drac treu foc per la boca i les dones massa fums. Noto el seu estrep a prop del meu cap.

La palafrenera no és de pura de sang, però les seves piruetes us faran voleiar.

Sant Jordi és un cavaller medieval com Amadís o Perceval. Amb vosaltres, monstres literaris, sí que he cavalcat a galop.

La música no són les notes, sinó el fil que les lliga. La literatura no són les paraules, sinó el que desvetllen. La festa no és cap sant, sinó el que desboca.

Sant Jordi no llegia ni cultivava flors. ¿Per què no s’ha triat un evangelista per celebrar el dia del llibre?

Un nen de jordilàndia m’ho aclareix: “Senyora, és la nostra senyera!”

¿Que era català sant Jordi? Pel nen estic sonada. “Somera, és clar que era català! ¿Que no ho veu que això està ple de Jordis?”

L’aclariment és tèrbol, mistificador i canònic. Entre els homes, els malentesos van a brida abatuda.

Llei draconiana pel qui gosi malinterpretar els ídols de la tribu. Catalunya serà jordiada o no serà.

He viscut a Lleida, a Londres i a Càceres. El patró de Catalunya és sant Jordi; el d’Anglaterra, saint Georges i el d’Extremadura, san Jorge. ¿He viscut amb un monstre de tres caps?

Ni Cèrber ni la santíssima Trinitat. La disseminació és prolífica. Sant Jordi és patró de Moscou, de Portugal, de Gènova, de Suècia, del Líban… Si el meu destí és seguir-lo, no pararé de reencarnar-me.

El seu signe és mútiple i evasiu, amb un significat diferit que se’ns escapa. El cavaller no es deixa caçar.

Un barceloní va anar a Geòrgia, però quan sant Jordi li va parlar en una mena de rus no el va entendre. El llenguatge du un boç adobat amb malentesos.

El món és una torre de Babel plena de jordis. Els devots de cada pis l’estiren: São Jorge! Però si sant Jordi és meu! Al-Ludd salih! Pues aquí siempre se le ha dicho Jorge. Quin serà l’original i quines les còpies?

El pedigrí de l’heroi és indeterminat. Com a semental és un monstre.

El monstre del llac Ness, ningú no el pot matar. ¡Escòcia seria com Anglaterra si aparegués un heroi que matés grifons!

Si sant Jordi no llegia, ni tenia rosers, ni era català, ¿què hi fa avui entre nosaltres?

Hi ha tres dies a l’any on el carrer Major està de gom a gom: el dia del llibre, el de la processó i el de Reis. La ficció omple els carrers de Lleida.

L’amor físic als llibres es té a dalt i avall. Els pobres i els bibliòfils no es cansen de fer-los festes, com si els lloms fossin crineres. Al mig, ben al contrari, hom ensella una obra per interès, la fueteja i l’enllesteix ràpid.

L’escriptor és el continent. El lector és la península. El llibre és el istme.

Quan signes llibres, vénen els amics del col.legi, els que encara no ho són i els que no fallen mai. Passat, present i futur.

He signat vora un còmic de la televisió i un cantant d’estadis. Tants anys somniant amb la diada i quan t’han d’armar cavaller s’equivoquen de pàgina.

“No calia que em compressis una rosa, home; ja me n’han donat una al supermercat.”

“No calia que em compressis un llibre, dona; ja me n’han donat un al banc”.

Ja tenen el llibre i la rosa. Que romàntic i que social.

Com més a punt de marcir-se estan les flors, més olor fan.

Els veïns d’El Vilosell van fer el drac més bonic de la comarca. Els veïns es van enfadar. Uns es van quedar el cap i els altres la cua. Al poble ja no tenen drac.

El monstre, la víctima, el crit d’auxili i l’heroi. L’eterna història que es conta a tot el planeta. Quan Don Quijote va voler salvar Dulcinea, les pageses se’n van riure. Eren dones que salvaven diàriament els seus marits.

Quan el torero mata el toro, ¿quina donzella allibera?

Un bàrbar s’atansa a una dona. El seu cavaller li diu que és un animal i el mata. ¿Qui és més bèstia: el pretendent o l’assassí?

Santiago i cierra Espanya matà qui no es pot dir. Amb el mateix posat equestre que sant Jordi, alliberà la pàtria com un gelós. Segles de rivals assassinats. Una otel.lada nacional amb els papers canviats.

El drac és un dinosaures que ve de la prehistòria cosí d’un grifó xinès. I sant Jordi un turc cristià de l’època romana vestit de medieval. El mite de sant Jordi és una olla barrejada.

Per embolicar més la troca, el drac s’escapa del quaternari, s’amaga en una pintura medieval i acaba reencarnat a la samarreta gòtica d’un heavy metal.

Per a més inri, la princesa ve de família grega i té els mateixos problemes de salvació que Andròmeda i Ariadna i que la seva cosina japonesa Kushinada. Com amb el cavall de Troia ja no se’n sortien, Amazon.com irromp en escena com un cavall sicilià  i els soluciona la vida.

Fa anys que no veig el Marraco, el bon salvatge de la meva infància que mai no moria, ni penso matar.


No Comments »

No comments yet.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


dues × = 18

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

  • Posts recientes

  • Etiquetas