Contra el Kindle

No vull plorar pels llibres perquè encara són vius com tots nosaltres. Al segle XIX es temé que els diaris els liquidarien. Cosa que no succeí. O que ho farien els fonògrafs amb llibres sonors; com sabem, però, els audiollibres no han triomfat sobre les impressions de paper. Així que cantaré les excel.lències dels llibres. I declararé la guerra als e-books, començant pel Kindle. Afegiré a les raons comercials que acostumen a esgrimir-se, les estilístiques, ideològiques i epistemològiques. Atès que tinc amics favorables a l’invent, no descarto que en el futur me’n retracti; ara, però, vade retro. Vila-Matas, a Dublinesca, deplora el final de l’era Gutenberg i li dedica un funeral poètic i decadent. Tot i que compartim data de publicació (el 2010), l’apocalipsi dels meus Cal.lígrafs no és tan negra.

BELLES O NEFASTES EDICIONS

Els ebooks profanen els llibres, se’n burlen de la cura dels editors, de la saviesa cal.ligràfica mil.lenària. En la pantalla d’Amazon, els llibres es converteixen en un un paper continu on naufraguen milions de mots, sense paginar, maquetar, mai millor dit: sense editar. Si t’agraden els “petits detalls”, do it yourself , tu que no en saps l’ofici. Si vas per feina, llegeix a l’engròs. Si tens, però, prou sensibilitat per identificar una traducció automàtica, t’han d’escandalitzar els espais en blanc de les línies del Kindle; no poder fer-ne citacions, no saber la pàgina on ets. Els ebooks són com una aixeta que aboca lletres a raig. A més, si és un llibre pirata, el text pot ser apòcrif sense cap respecte per l’original. Els versos es poden retallar sense por; les il.lustracions, desaparèixer. Res del Cathay de Pound. Les informacions de primeres edicions no s’esmenten. Si la llengua está modernitzada, un lector normal no sabrá si ha comprat una obra actual o decimonònica. És l’obra nua i malmesa, un cos nafrat sense guardes, ni cobertes. L’enquadernació no sols afecta els llibres rars de bibliòfil. Com deia Genette, la influència de la transtextualitat és immensa i abasta cada detall. Un best-seller de terror sense il.lustracions gores ni lletres gòtiques fa menys por. Els grans llibres continuen essent els cosits i els enquadernats en roba. Cap ebook ha superat ni en tacte, ni en olor, ni en cura l’excel.lència de Chatto & Windus, Kegan Paul, Bodley Head, Siruela, Barral, Oxford University Press o la Bernat Metge.

Kindle escriu els llibres amb faltes cal.ligràfiques, tipogràfiques i idiosincràtiques. No m’agrada Kindle perquè sense un estil adient a cada llibre, tots els escriptors, tan mal editats, sonen igual de plans i de malament, des dels grecs als americans, amb una cal.ligrafia infecta, sense res singular que els subratlli el timbre ni la personalitat de cadascun. Steve Jobs va recuperar la riquesa tipogràfica de la civilització; Kindle fa parlar els autors amb faltes de cal.ligrafia; els uniformitza i els vesteix amb el mateix sac de patates. La tria és mínima i quan hi ha un catàleg de famílies tipogràfiques, com al ereader de Sony, el lector les adapta al seu gust i no, com ho faria un editor, al de l’obra. En conseqüència, estic més a favor dels escàners dels google books i dels pdf de l’IPAD perquè respecten el disseny de la pàgina, els formats i les imatges. Ara: els pdf són pesats. Són útils i prou. Serveixen per fer-se’n una idea, no per gaudir-hi. Són una mala fotocòpia d’un llibre.

Pino Daeni, il.lustrador

ORDRE O CAOS. ADÉU A LES MERITÒRIES JERARQUIES

L’ebook destrueix la bellesa del llibre i l’ordre de les biblioteques. Cada biblioteca té un ordre: o el del codi de les signatures universal (CDU) o el de la teva signatura personal. Cadascú sap on té cadascun dels seus llibres a casa i perquè. Kindle et canvia la teva biblioteca privada per un catàleg i una classificació alfabètica, el més elemental dels ordres. La màquina suprimeix la bellesa dels lloms de les velles vitrines de fusta; i substitueix el tacte, el color, el gruix i la qualitat del paper per una esquemàtica i plúmbia bibliografia. L’ordre d’una biblioteca no és lineal. Els ebooks posen les teves compres en fila. Una biblioteca és un complex i particular organisme cronològic i orgànic. M’he enamorat de molts llibres, me n’estimo molts com el de les Nuits de Musset du Club du Libraire, amb dibuixos i manuscrits de l’autor; l’integral vermella de Seuil de Balzac; o la Novel.la de’n Brossa i Tàpies del Mall; difícilment podria enamorar-me d’una pantalla.

Kindle és inculte, no diferencia el bo del dolent. A Amazon hi és tot. I aspira a vendre’ns-ho tot. No sé si vull tant. Prefereixo menys però amb més qualitat. No vull tenir 50.000 llibres dolents en un dispositiu electrònic. M’estimo més tenir cinquanta llibres bons i preciosos, i notar-los com formen part de mi i de casa meva. Els editors i els llibreters t’ajuden a triar, fan filtres de qualitat. Si consultes un catàleg de Barral, Península o Cambridge U.P., rar és l’autor que no arribi als màxims. A Amazon no tenim ni els mínims. L’empresa no representa ningú educat ni refinat. Amazon és una gran nau en un polígon plena de paquets; l’administrador entén de números; no, de lletres. En una editorial selecta tens una garantia que el llibre ha passat per un procés de selecció. En el mode kindle i les autoedicions, qualsevol cosa escrita es ven com a llibre. Els agents literaris, els llibreters, els editors, els professors i els crítics fan una selecció dels millors, per això són la nostra guia lectora. El criteri d’un especialista en literatura no és el màrqueting sinó la qualitat.

BENESTAR O INCOMODITATS

Els llibres electrònics amoïnen i creen ansietat i maldecaps afegits que mai no te’ls ocasiona un llibre, començant per l’estrès. En lloc de fruir llegint Henry James, et veus embolicat amb problemes tècnics: el drm, el calibre, mobi, nook, o papyre, sovint, tenen inconvenients per ajustar-se, carregar-se o actualitzar-se; els falla la bateria; són il.legibles si fa massa sol; fan mal a la vista tot i la tinta electrònica; no permeten citar fragments amb facilitat; ni deixar el llibre a un amic, etc.

 La calidesa del llibre. Digueu-me romàntica. No m’ho amago. M’estimo més la sonoritat d’un piano de cua que d’un teclat electrònic de fireta. Un concert en directe no sona igual que un enregistrament. Una pel.lícula no es pot veure en un mòbil. Qui no en percebi la diferència, difícilment m’entendrà. Un paper amb un bon gramatge, o setinat, amb una tipografia escollida, una bella enquadernació, guardes i marges generosos és un luxe. ¿Hi ha res més maco que un llibre infantil il.lustrat? No podem permetre que als nens se’ls pertorbi el cap tant d’hora abocant-los als videojocs i al món digital. Un llibre relligat a mà té un tacte càlid, un tempo que et relaxa, et commou, es pot anotar, anar endavant i enrere, rellegir, te’l pots endur a tot arreu, t’acompanya com un amic, no com unes claus metàl.liques. Un llibre és el descans del frenesí de la pantalla; un retrobament humà amb tu i amb d’altres, com planteja Roberto Casati en els seus elogis al paper a Contro il colonialismo digitale. El llibre t’ajuda a pensar, no tens mai la sensació d’haver perdut el temps. No et reca les hores invertides. Un llibre, com un bon amic, sempre se’t queda curt.

PROFUNDITAT O SUPERFICIALITAT COGNITIVA

La lectura online és superficial. Aquest és punt epistemològic del debat; sens dubte, el més important, ja que els llibres electrònics afecten l’aprehensió del coneixement. La lectura del ebook es combina amb altres multitasques i consultes a internet a través dels hipervincles. Tal com demostren psicòlegs, neurocientífics i enginyers de telecomunicacions com Nicholas G. Carr, aquestes lectures són superficials i plenes de distraccions; es fan en diagonal a través de les paraules clau i se salta ràpidament d’un lloc a l’altre picotejant i perdent concentració.

INTIMITAT O HIPERMERCATS

¿Per què ens cal mil-quatrocents llibres en un ebook? Se’ns ven com a avantatge el pes i l’emmagatzematge. Compte amb la cacafonia. En uns grams podem tenir-hi 1.400 llibres. Ni que siguin 1.000.000. Si no som nòmades o vivim en 12 m², ¿a quantes persones no els caben els llibres? Només als grans lectors, als quals els seus milers de llibres no els fan nosa; ans al contrari, no se’n volen desprendre de cap. L’espai és un problema de les distribuïdores, no pas dels lectors. Per viatjar, un gadget va bé. Què voleu que us digui? Si no en dus cap, llegeixes més. Jo, que no paro de viatjar, què faria sense un libre? Ara: no te’n llegiràs dos-cents de cop. Com a molt seran tres o quatre. Els que et caben en una maleta. ¿Per què carreguem de bon grat els quilos que pesa la roba i no els grams que pesa un llibre?

 Amazon, el monstruós venedor de llibres barats. No m’agrada encadenar-me a Kindle ni fer el joc al gegant d’Amazon. El seu gadget només llegeix els seus llibres. Els has de comprar a Amazon necessàriament. És tan fàcil comprar, només amb un “buy”. La compra online és ràpida i compulsiva. ¿Quants d’aquests milers de llibres es llegeixen realment? Tant se val. Com si es llencen. Com valen quatre duros. Quina humiliació pels intel.lectuals i artistes que el transport valgui el triple que la seva obra. Els camions els rebaixen els fums. La revista New Yorker explica en el seu número del disset d’abril del 2014, les innobles pressions d’Amazon a editors, treballadors i polítics: “Cheap Words. Amazon is good for customers. But it’s good for books?” No, no ho són, ens demostra George Packer. Si un llibre és tan barat com un sandwich, serà que costa poc de fer i té la mateixa poca importància. Un iphone o un parfum de marca, en canvi, són articles cutes, de luxe, que costen cars.

 El món digital és ràpid, barat i terraqui. El llibre de paper és car i té un abast limitat. Una bona solució són els acords entre editors i llibreries per imprimir llibres per encàrrec i evitar-ne stocks. Una altra ser menys ambiciós. Circumscriure la teva obra, els teus productes, a un cercle més petit. Els cercles minoritaris tenen el seu atractiu. Són més propers. Ningú no t’assegura l’èxit optant per la internacionalització i el món global a través d’un blog penjat a la xarxa. En teoria pots aconseguir milions de lectors potencials, sobretot si escrius en anglès, xinès o espanyol. Ara: també competeixes amb milions d’escriptors més. Els que escrivim en llengües minoritàries, quan accedim a la xarxa, no fem salts tan grans. I pobre del que s’ho cregui. La quimera dels lectors infinits ens pot devorar.

IMPERSONALITAT

Els ebooks són els bastards dels escriptors. Alguns dels meus llibres estan editats en format ebook; me n’he assabentat de manera indirecta per què algú t’ho comenta, o pel balanç comptable anual. Les editorials t’envien exemplars dels teus llibres publicats, però no d’ebooks, com si no tinguessin importància. Els meus fills no reconeguts no sé ni com són; mai no els he vist. ¿Com podem sentir-los nostres, aquests artefactes pseudoclònics, si no han estat presentats als seus escriptors, si ni tan sols no els coneixem? Els ebooks són com fills bastards sense relacions afectives amb els seus creadors, fetus deformes que són i no són part de tu.

No estic en contra d’internet ni de les noves tecnologies. Però voldria que l’evolució de la nostra civilització fos una suma, i no pas una resta. Estic a favor de les innovacions sempre i quan no suprimeixen coses bones i guanys que han costat molt d’aconseguir. Per sort, ací i allà van sorgint resistències al maquinisme i a la globalització: el slow food, la desacceleració econòmica del degrowth, el vintage, el retorn dels discos vinils… Són bones noticies que apareguin petites editorials, mitjans com Newsweek que tornen al paper, segells com l’exquisida Knopf que graven els contes d’Alice Munro amb un paper esplèndid al qual només li manca tallar-ne els plecs…

Avui dia els ebooks són pitjors que els llibres. I don’t like it. Com no visc al 2075 sinó al 2016, prefereixo tocar un llibre agradable, obrir-lo i que m’expliqui una història interessant amb placidesa. També sóc partidària de dinar amb un amic més que no pas de xatejar i que ens quedin les converses a mitges. Fins ara l’ebook ha diferenciat els lectors moderns dels antics; també està marcant una diferència de classe: moltes persones cultivades, reàcies al gadget, aposten per bons llibres ben editats en paper perquè els valoren. En el futur, els ebooks estaran millor dissenyats; seran més audiovisuals, més intertextuals, interactius, intergal.làctics… O millor encara: seran inimaginables.

*Aquest article fou publicat per primera vegada de manera abreujada a http://www.nuvol.com/opinio/contra-el-kindle/