 La pel.lÃcula esborrona. El desig fred de fera del protagonista és una gran metà fora de la possessió i de la carnalitat. A l’origen, al personatge real li agradava mossegar les dones durant.
L’escena del mar sense sortida amb l’assassà a la platja és sensacional.
La direcció és molt literà ria i fica la cà mera als ulls del canÃbal que sotja la vÃctima abans de l’atac.
És un terror lent, silenciós, molt diferent del gòtic i dels monstres de Hollywood. Que aterroritza perquè tot sembla normal, començant pel sastre. No li cal maquillatge. I tanmateix, sota un vestit tan pulcre, s’amaga una perversió calculada i necessà ria. Malgrat el dessassossec, arribem a compadir el psicòpata.
Excel.lents Antonio de la Torre, Olimpia Melinte.
Enhorabona per la col.laboració amb Rumania.
Y a mis amigos cubanos, felicidades por el relato de CarÃbal de Humberto Arenal y hagan por ver la pelÃcula. Es de miedo lo buena que es.